Província de Tarragona


Castell de Siurana
(Cornudella de Montsant, El Priorat)

41º 15,485'N ; 0º 56,064'E     




La ubicació elevada del poble de Siurana fa que hagi estat ocupat des de l'antiguitat, com ho demostren les nombroses troballes prehistòriques trobades a la zona. En la segona meitat del segle IX els sarraïns van establir-hi una fortificació, aprofitant la facilitat de defensa que oferia aquest indret, accessible únicament per un petit pas.

En 1146 Ramon Berenguer IV va intentar conquerir la població i la va oferir a Berenguer Arnau i als seus fills, excepte un cinquena part que seria per a l'ordre del Temple. Aquesta donació no va tenir l'efecte que buscava el monarca, que tenia en ment la conquesta de Tortosa i de Lleida. No fou fins la caiguada de Tortosa en 1148, que es comença a sotmetre al castell de Siurana a un setge. Aquest va ser llarg, doncs en 1153 encara durava. En aquell moment, el monarca va concedir una carta de població als habitants i als futurs pobladors de Siurana.

Un cop es va aconseguir conquerir el castell, aquest passà a formar part dels dominis de la Corona, que hi establí una castlania. En època d'Alfons I es va establir la batllia reial de les Muntanyes de Siurana, que posteriorment passà a anomenar-se batllia de les muntanyes de Prades, quan el batlle va passar a viure en el castell de Prades, doncs Siurana havia perdut poder. Aquest trasllat de la batllia està provocat per l'allunyament de la frontera cap al sud i per tant ja no és necessària una posició tant inaccessible, si no que es requereix una vila millor comunicada. A partir de 1174 va passar a mans de les diferents reines de la Corona.


La fortificació andalusina va ser reconstruïda i reformada després de la conquesta cristiana, però poc després, en el segle XIII comença a perdre valor com a punt defensiu. En canvi, es comença a utilitzar com a presó de personatges il·lustres.

Està format per dos recintes: un sobirà i un jussà. El primer està situat en el punt més elevat. En ell encara podem veure una torre de planta rectangular, datada a la segona meitat del segle XII i que actualment conserva uns tres metres d'alçada i una amplada dels murs de de gairebé metre i mig.  També es conserven les restes d'una sala, a la que s'accedia per unes escales que hi havia en el sector est i que ha estat datada en el segle XIII. Està coberta amb mitja volta de canó, reforçada per dos arcs, que descansen directament en la roca.

També en el recinte sobirà trobem diversos forats excavats a la roca i que probablement eren utilitzats com a sitges ja en època islàmica.  

Aquest sector estava protegit per un mur, que va ser refet en nombroses ocasions i del que encara es conserven diversos fragments.

El recinte jussà ocupava l'esplanada rocosa que s'estén cap a l'est. Té una llargada d'aproximadament setanta metres per quinze d'amplada. En aquest sector trobem les restes més antigues, doncs el sector sobirà fou molt més reformat i reconstruït al llarg dels segles.


En el costat nord-est trobem les restes d'algunes edificacions i també en el costat sud, adossades a la muralla.  També poden localitzar diverses sitges excavades a la roca.


Destaca un fragment de muralla d'entre dos i tres metres i mig d'amplada i que recorre gairebé seixanta metres. Altres fragments d'aquesta imponent muralla els trobem envoltant tot el recinte jussà i que en alguns punts arriba a tenir cinc metres d'amplada. Es creu que aquests murs més amples corresponen a la fortificació islàmica.


Altres fragments de la muralla, especialment en els sectors est i sud,  són de menor gruix i tenen diverses espitlleres. Aquests correspondrien a modificacions o reconstruccions fetes entre els segle XII i XIII.


En el sector est veiem una segona muralla feta posteriorment, d'un metre i mig de gruix, que va cap al sud fins al límit del cingle.

Del mur nord arrenca un mur que perpendicularment es dirigeix cap a tramuntana, i que tallava l'accés a la fortalesa.


El castell tenia una capella dedicada a sant Joan, documentada per primera vegada l'any 1294. Més a l'oest i fora del recinte fortificat trobem el temple parroquial, dedicat a Santa Maria.