Província de Tarragona


Sant Jaume de Rocamora
(Pontils, Conca de Barberà)

41º 28,703'N ; 1º 26,923'E      




La primera notícia documentada que tenim d'aquest temple data del 1059, quan un prevere, de nom Esclua, va fer donar tots els seus benes al monestir de Sant Llorenç de Munt, en el que havia ingressat com a monjo. Aquesta donació va ser escrita i jurada per tres prohoms sobre l'altar dedicat a sant Jaume i sant Cugat, que hi havia a l'església que havia fet construir el propi Esclua i que va dedicar a sant Jaume.

La construcció d'aquest temple probablement va venir provocada per la invasió sarraïna del 1033, quan el prevere Esclua, com molta altra gent de la zona, es va refugiar a la serra de Brufaganya.


No es coneix el moment exacte en que va passar a desenvolupar tasques parroquials. No és fins a meitats del segle XIV que la tenim descrita com a tal. De fet, en 1359 el visitador de la diòcesi va passar-hi i va considerar que el temple estava en molt males condicions i excomunicar als jurats del lloc fins que no es reparés l'edifici.

La decadència del temple però va seguir i a finals del segle XV va ser unit al santuari de Sant Martí de la Brufaganya.


Malauradament el temple actualment està totalment abandonat i envoltat per la vegetació. En un parell de punts s'ha ensorrat la volta, el que sens dubte n'agreujarà la seva situació.


El temple té una sola nau, que probablement estava capçada a l'est per una capçalera plana i tenia una coberta de fusta. Posteriorment, es va canviar la coberta de fusta per una de pedra, apuntada. Per a poder sustentar-la va ser necessari engruixir els murs laterals de la nau.


La capçalera va ser totalment reformada en el segle XIV en estil gòtic. Probablement es correspon amb la reforma requerida pel visitador de la diòcesis de Tarragona.


El nou presbiteri és més ample que la nau i està cobert amb una volta de creueria. En la clau de volta trobem l'únic element escultòric que té el temple, on es representa l'escut del senyor de Rocamora.

Volta del presbiteri   Clau de volta

També es representava aquest escut en les paret de la capçalera, però en aquest cas estava pintat. Malauradament, un gran esvoranc en la part superior del mur de llevant fa que la pluja entri al presbiteri i hagi malmès considerablement les restes pictòriques conservades.


Encara es poden veure franges de color vermell que recorren el mur vertical i horitzontalment. En les seves interseccions és on es van pintar l'escut d'armes dels senyors de Rocamora. La degradació patida per les humitats, fa gairebé inapreciables aquests motius heràldics.

Restes pictòriques del presbiteri    Restes pictòriques del presbiteri

Interior del temple


L'actual porta d'entrada s'obre en el mur sud, gairebé a l'alçada de la capçalera. És una porta coetània a l'obra de la capçalera. És de mg punt, fet amb grans dovelles.

Porta actual    Porta actual

La porta original es trobava també en el mur sud, però als peus de la nau. Exteriorment no és visible per la vegetació que envolta gairebé per complert el temple. Per la part interior si que podem veure-la parcialment.


Just a l'alçada de la nova porta, però en el mur nord, es va excavar un arcosoli, fet amb una arc lleugerament apuntat.