Província de Tarragona


Santa Maria del Priorat de Banyeres
(Banyeres del Penedès, Baix Penedès)

41º 16,404'N ; 1º 34,914'E     




No es tenen notícies sobre la fundació d'aquest priorat, però si que trobem en diversos documents del segle XI una "parada episcopalem" ubicada en aquest lloc i que podem interpretar com un hostal o alberg situat en un important encreuament de camins de l'època. Es creu que a principis del segle XII, el bisbe de Barcelona va donar aquest espai al monestir de Ripoll per a que hi fundés un priorat benedictí.


La primera referència explícita al temple de Santa Maria de Banyeres és en el testament de Ponç Pere de Banyeres, de l'any 1158. A partir d'aquest moment són nombroses les deixes que rebé el priorat, especialment en el segle XIII.

En 1559 ja no hi vivia cap comunitat i només hi havia un prior nominal. Per aquest motiu fou unit al col·legi de benets de Lleida, i posteriorment al de Sant Pau del Camp.

De les dependències del priorat només es conserva l'església.  Actualment el temple té dues naus, que si bé no van ser construïdes en el mateix moment, es van aixecar en època medieval. Posteriorment es va adossar una sagristia en l'angle sud-est.


A finals del segle XI es va construir la nau situada al nord. Té planta rectangular i està capçada a l'est per un absis semicircular, que te una finestra de doble esqueixada en la seva part central.


En el segle XIII es construeix la segona nau, adossada al mur sud. Aquest mur es va buidar parcialment per obrir els dos arcs formers, de perfil apuntat, que comuniquen les dues naus. Els dos arcs es recolzen en un pilar cruciforme, que també serveix de base als arcs torals que reforcen les dues voltes de les naus: de canó en la nau nord i apuntada en la sud.


També la nau sud es va rematar a l'est amb un absis semicircular, lleugerament més baix que el de la nau nord. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.


S'accedeix al temple ple mur sud, on trobem una petita porta de mig punt dovellada.


Hi havia una altra porta en el mur nord, actualment cegada, que probablement comunicava amb les dependències del priorat o amb el cementiri.


Coronen el mur oest les restes d'un campanar de cadireta de dos ulls. Les finestres en forma d'ull de bou d'aquest mur són de factura moderna.


En l'interior del temple, en una fornícula oberta en el mur sud, trobem una pedra esculpida on hi ha una creu occitana. Està flanquejada per dues flors. Aquesta pedra té l'aparença d'un timpà o d'estela funerària. Estaria datada entre els segles XII i XIII. La fornícula també presenta decoració en les seves vores, on trobem una motllura esculpida amb flors de quatre pètals.


En el museu del monestir de Montserrat es conserva des de 1951 dues lipsanoteques de fusta. Aquestes van ser donades al monestir pel rector de Santa Eulàlia de Banyeres. En una d'elles es va localitzar un escrit de principis del segle XIV. L'altra sembla que inicialment contenia una relíquia de santa Caterina.