La primera vegada que trobem documentada l'antiga parròquia del Pla de Santa Maria és en l'any 1173, quan Alfons I va cedir a Berenguer de Vilafranca el lloc de Santa Maria per a que hi fundés una vila amb el nom de Vilalba.

Durant la Guerra dels Segadors, l'església va patir l'assalt de les tropes castellanes, que van obrir un esvoranc en el mur nord del transsepte. Però els pitjors moments els va viure al segle XVIII, quan va perdre la condició de parròquia, en construir-se un nou temple en el centre de la població del Pla de Santa Maria. Per a la construcció d'aquest nou temple es van fer servir els blocs de pedra de la construcció romànica. Es va enderrocar el creuer, la volta de l'absis i una torreta que contenia una escala de cargol. Fou gràcies a l'oposició dels veïns que s'aturà la demolició del temple. A mitjans del segle XIX es va canviar l'advocació de Santa Maria per la de Sant Ramon de Penyafort. Anys més tard va ser cedida a les dominiques de l'Anunciata, que en van tenir cura fins l'any 1958. Als inicis de la Guerra Civil es van cremar gran part dels retaules i del mobiliari litúrgic del temple. Durant el conflicte bèl·lic es va malmetre la portalada, per permetre el pas de camions a l'interior del temple.

Durant la dècada dels anys seixanta es va restaurar el temple, eliminant construccions i elements afegits al llarg dels segles i es va reparar la portalada i l'absis.

Té planta de creu llatina amb una única nau acabada en un gran absis semicircular, precedit d'un curt tram presbiteral.

Com hem comentat, la part superior de l'absis va ser destruïda i posteriorment reconstruïda. Es pot veure clarament aquesta part refeta per la diferència de pedra utilitzada.

En el tambor absidal s'obren tres finestres de mig punt i doble esqueixada. Dins de l'arc de la part exterior d'aquestes finestres s'hi va esculpir una creu grega. En el costat sud de l'absis hi ha excavades dues fornícules.

La nau està coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, mentre que els braços del creuer estan coberts amb volta d'aresta.

Sobre el creuer s'alça un cimbori d'època barroca, tot i que és probable que existís un de previ romànic.

En el braç sud del transsepte s'obre una absidiola plana i amb coberta apuntada, que arrenca d'una motllura. En el mur est s'obre una petita finestra de mig punt i doble esqueixada. Probablement en el costat nord hi havia una capella simètrica, però que es deuria eliminar en construir la sagristia, ara eliminada també.

Les pilastres on s'aguanta el creuer estan decorades amb un fris. En l'angle sud-est tenim els motius o escenes més interessants.

En l'absis veiem tres cercles enllaçats dins dels quals hi ha una figura humana sense barba i nimbada, que està acompanyada per dues figures més petites i que agenollades agafen amb les seves mans el cercle. En els carcanyols que es creen entre els cercles, veiem bèsties mitològiques, quadrúpedes i motius vegetals.

Ja en la cara visible des de la nau d'aquest pilar, hi trobem a tres personatges dempeus. El primer porta mitra, una clau i un llibre, s'ha identificat com a sant Pere. El central és calb, té barba i també porta un llibre. En aquest cas s'ha identificat amb sant Pau. Els acompanya un ho,me que porta corona i mantell folrat, que es creu que és Neró i d'aquesta manera l'escena representaria la visita dels dos sants a l'emperador per tal de convèncer a aquest darrer sobre els enganys que feia Simó el Mag.

A continuació hi ha l'angle que formen l'angle de l'absis amb el mur del transsepte, decorat a fulles de llorer en disposició vertical. En el costat curt de la pilastra del transsepte hi trobem una escena en la que veiem a un sacerdot elevant les mans davant un altar, protegit per un baldaquí. Al damunt de l'ara estan el calze, la patena, un candeler i una creu patada. Al darrera del capellà veiem un monjo amb caputxa.

La darrera escena ens parla de la mort de sant Joan Baptista. A l'esquerra veiem  al sant que surt parcialment d'una torre en actitud de pregar, mentre el seu botxí l'agafa pels cabells i li acosta l'espasa disposat a tallar-li els cabells. Entre tots dos un personatge s'ho mira. En l'escena de la dreta veiem a Salomé donant la safata amb el cap del Baptista a Herodies, que està asseguda junt a Herodes Antipas a una taula plena d'aliments.

En el costat visible des del braç sud del transsepte i que malauradament no vam fotografiar, es mostra una escena cronològicament mal ubicada, doncs hauria d'estar abans de les que acabem de descriure del martiri de sant Joan Baptista. En ella veiem a Salomé després de ballar, doncs encara sosté els cròtals. Al seu costat Herodes Antipas, assegut li acarona la barbeta.

En l'altre costat de l'absis trobem en la cara frontal de la pilastra a quatre personatges sense barba, tres d'ells agafant-se el mantell i el tercer portant un llibre. Estan envoltats de motius vegetals com palmes i fruits.

En la cara lateral veiem a un sacerdot envoltat per dos acòlits, que sostenen un llibre. Com en el cas del pilar dret, l'angle entre els murs està decorat bàsicament amb fulles de llorer.

La resta del fris està decorat amb lleons rampants i asseguts. També veiem un porc i una tortuga, així com dues aus que es picotegen les ales. Completen la decoració alguns animals fantàstics com un drac alat i una esfinx i també tres caps humans amb faccions grotesques.

Els frisos de les pilastres que hi ha en la nau, estan decorats de manera molt més simple amb motius vegetals com fulles de llorer, distribuïdes en dos nivells.

Però l'element més interessant del temple és la seva portalada. Està situada en el mur sud. La formen set arquivoltes de mig punt protegides per un guardapols decorat amb motius florals i entrellaçats. 

Les arquivoltes es recolzen en capitells ricament esculpits que es sustenten alternativament en columnes llises o directament en el mur. Els capitells tenen esculpits motius vegetals i tiges entrellaçades de molt bella factura.

Hi veiem palmetes, fulles d'acant i altres tipus de tiges i fulles carnoses que s'entrellacen. També són de temàtica vegetal els àbacs dels capitells.

Els dos capitells més exteriors, que corresponen al guardapols, tenen esculpides figures religioses i les columnes no arriben al terra. El capitell del costat esquerre està dedicat a sant Pere, vestit de Bisbe en la part central. Porta les claus del Cel a la mà esquerra, mentre amb la dreta beneeix. L'acompanyen dos personatges: un li aguanta el bàcul, mentre que l'altre porta un llibre. El capitell de la dreta té representat a Sant Joan Baptista, que porta un abric de pell de camell. Sosté amb la mà dreta una creu processional patada i amb l'esquerra un ceptre, coronat amb una flor de llis. L'envolten motius vegetals.

Els arcs envolten un timpà llis, que té una sanefa semicircular decorada amb tiges entrellaçades. En el punt més alt, dins d'un dels cercles que formen les tiges, hi veiem representada la mà de Dèu, esculpida sobre una creu patada.

La seva llinda és també molt interessant. En realitat no és una llinda com a tal, si no que ha estat  esculpida en la part inferior del timpà. En l'extrem esquerre veiem l'aparició de Jesús a les Maries, que porten uns flascons a les seves mans. Maria Magdalena està postrada als peus de Crist i no porta nimbe, a diferència de les altres dues. Jesús té els estigmes de la Passió i agafa un càvec, com si fos el que cuida l'hort on hi ha un arbre.

Entre dues columnes veiem novament a Sant Pere, vestit de bisbe i amb mitra. Està assegut i porta les claus i un llibre.

A continuació veiem una Maiestas Mariae dins d'una màndorla perlada i envoltada per dos àngels, que porten un encenser i un llibre. La representació de Maria es una imatge de la Verge de la llet, que alça una flor de llis amb la mà dreta, mentre que amb l'esquerra sosté a l'Infant i l'alleta. Tant Maria com el Nen porten corona.

Novament entre dues columnes trobem una figura masculina, barbada i amb nimbe. Sosté un llibre i un bastó. Alguns autors han identificat aquesta imatge amb sant Josep, tot que també se l'ha considerat com a sant Pau o fins i tot com un profeta.

A l'altra banda de la columna de la dreta hi veiem tres personatges amb corona. Els dos dels extrems tenen barba i tots tres assenyalen una estrella. És evident que es tracta dels Mags d'Orient, que van a adorar a al Nen i a la seva mare. La presència d'un personatge masculí i que porta bastó entre els dos grups de figures és el que ha fet que se'l identifiqui com a sant Josep, tot i que porti un llibre, atribut que no li correspondria.

La primera arquivolta envolta el fris del timpà i està esculpida amb àngels nimbats i les ales desplegades, un en cada dovella. Alguns ens estan beneint, mentre que d'altres mostren les palmes de les seves mans. També trobem diferències en els elements que porten, doncs alguns tenen un peix, altres un mocador i d'altres un llibre.

La figura central no és un àngel si no un bisbe, també alat i que ens beneeix. Novament els estudiosos no es posen d'acord amb el significat d'aquesta imatge. Hi ha autors que defensen que es tractaria d'una altra representació de sant Pere, mentre que alguns altres creuen que seria l'arquebisbe de Tarragona del moment, Ramon de Rocabertí.

La quarta també està decorada però amb motius vegetals o cintes, que s'entrellacen.

La setena arquivolta presenta unes tiges que envolten palmetes de cinc pètals. Aquestes es presenten de forma alternativa per la seva cara frontal i la seva posterior. El guardapols també està decorat amb motius vegetals a base de tiges i fulles de palmetes.

La resta estan decorades únicament amb petits bossells i mitges canyes.

Sorprenen tres blocs de pedra esculpits amb motius florals i entrellaçats similars als que trobem en la resta de la portalada, situats just a sobre de la porta.

També es poden veure les restes d'un porxo que protegia la porta d'entrada. De les restes dels suports que trobem encastats a la paret, podem deduir que aquest havia d'estar cobert amb una volta de creueria. Es desconeix si es va arribar a construir o senzillament s'ha perdut.

Un altre element interessant del temple es la rosassa que hi ha en la part superior del mur oest. Està formada per setze arcs que s'uneixen en la part central. Els arcs presenten una decoració a base de d'una ziga-zaga per la seva part interior.

La part central de la rosassa està formada per una flor de vuit pètals, que està envoltada per una corona decorada amb uns dents de serra.

Les columnes d'aquests arquets són de dos tipus: unes són més amples i tenen un capitell en cadascun dels extrems, decorat amb fulles de llorer. Les altres són més simples, sense capitells i la majoria van ser reconstruïdes durant la restauració. En la unió entre aquestes columnetes i la corona, hi ha esculpida una flor de llis.

La rosassa està envoltada de tres cercles en gradació decorats amb bossell i protegida per un guardapols escacat.

L'altre element característic del temple són les mènsules esculpides que recorren l'edifici per sota la teulada. Estan decorats bàsicament amb caps humans i figures grotesques. També podem trobar elements geomètrics i vegetals. Comencem el nostre recorregut fotogràfic per l'angle sud-oest del temple. Primer trobem a un personatge que s'obre la boca amb les dues mans, a continuació trobem una bota envoltada per dues cordes entrellaçades. En la següent mènsula hi ha dues fileres amb dues palmetes. A continuació trobem un dels nombrosos caps humans que es van esculpir en aquest temple. La cinquena mènsula presenta uns entrellaçat. També veiem a un personatge assegut, que s'aguanta el cap amb la mà esquerra. En la següent mènsula hi havia esculpits dos animals, però l'erosió no permet identificar-los. Seguim el nostre recorregut amb un gran cap humà, un personatge que beu directament d'una petita bota (un carretellet), un personatge que es tapa el sexe amb una mà, mentre que l'altra la té sobre el ventre, un altre personatge assegut que creua les mans sobre la panxa. A continuació hi ha un cap de bou, un cap humà amb una expressió grotesca, dos cap de bou junt, un cap humà, un de porc i un altre cap humà.

En el mur oest del braç sud del transsepte veiem tres caps humans, el darrer dels quals treu la llengua.

En el frontis d'aquest costat del transsepte veiem a un personatge amb un gran cap, que el porten en braços dos personatges més petits. El segueix un altre cap humà, dos amb expressions grotesques en una mateixa mènsula. La majoria de mènsules que hi ha a continuació són caps humans, a excepció d'un de porc i un d'una bèstia fantàstica amb les orelles en punta. Les dues darreres mènsules tenen a una figura humana: la primera té una mà sobre la panxa i l'altra sobre la cuixa, mentre que la segona té les cames obertes, ensenyant el seu membre.

Ja en el mur est trobem un cap humà envoltat per una faixa dentada, un altre cap, un escacat, veiem un personatge amb la cara triangular, que té just a sota un altre personatge en posició invertida i amb les extremitats separades. Completen aquest mur  tres caps humans més.

En el presbiteri i en l'absis no conservem gaires mènsules originals, doncs es van perdre quan es van desmuntar parcialment en el segle XVIII. Per sort es van conservar algunes, que representen cares humanes.

En el mur est del transsepte de tramuntana trobem una creu patada. A continuació hi ha quatre caps humans i un d'una bèstia. En la mènsula angular veiem  a dues àguiles afrontades amb el cap abaixat i les ales plegades.

En el frontis del costat nord del transsepte la majoria de mènsules son de caps humans, alguns de factura molt simples, altres amb faccions grotesques. En la mènsula central hi ha dos caps humans, un en posició horitzontal. Només hi ha un mènsula que no presenta un cap humà, si no que hi ha esculpit un rotlle.

En el mur oest del braç nord del presbiteri trobem a un personatge que s'agafa amb les mans la boca, quatre caps humans, un amb còfia i un quadrat amb una aspa esculpida al seu interior. 

Les mènsules del mur nord comencen amb un altre personatge amb les mans a la boca, dos caps humans, 4 rotlles esglaonats, un altre cap humà, un rotlles, un cap de dona amb toca, un d'home, un quadrúpede força malmès i una mènsula decorada amb uns entrellaçats.

En el frontis oest veiem una mènsula amb un cap humà, una amb un entrellaçat en forma de 8, un altre cap, un motiu de corda, cinc rotlles esglaonats, un rotlle, un cap de llop que té una ovella a la seva boca, un cap grotesc, un altre lloc amb una ovella a la boca, un cap humà amb el cabell molt ben definit i una sèrie de caps grotescos i un parell també amb el cabell marcat. Finalitzem el nostre recorregut amb una altra mènsula amb cinc rotlles esglaonats.

En el mur nord, a mitja alçada, trobem una mènsula decorada amb entrellaçats vegetals.

En el mur sud del transsepte i prop de la finestra superior, veiem alguns carreus on hi ha uns gravats. En dos d'ells veiem els plànols de la rosassa doncs veiem la corona central i una de les columnes en un carreu i també dos lòbuls o arcs exteriors en el segon.

També hi ha una lletra A en cursiva i les lletres Bg, que s'han interpretat com les signatures de dos dels mestres picapedrers: Arnau i Berenguer. En un altre carreu hi veiem una S seguida d'un nus de Salomó amb quatre fulles als angles i tres carreus on es va representar una estrella de vuit puntes.