Província de Girona


Torre Desvern
(Celrà, Gironès)

42º 01,318'N ; 2º 52,970'E




Els orígens d’aquesta torre es situen al segle XI, quan en plena implantació del sistema feudal es creen diverses senyories per controlar el territori. Malgrat que l’edifici actual és l’evolució d’una casa forta del segle XII, en les excavacions arqueològiques realitzades en l’any 2003 es van localitzar diverses estructures i materials d’època ibèrica.


Aquesta torre del segle XII tenia planta rectangular, d’uns sis metres d’amplada i actualment quinze de llargada, doncs es va ensorrar una part en el segle XVIII i es va escurçar l’edifici.


Part dels carreus resultants de l’ensorrament es van fer servir per igualar el terreny i crear falses terrasses al voltant de la torre.


Destaca la manera com es va realitzar el parament extern de l’edifici, utilitzant dos tipus de pedra diferent. Per una banda hi trobem carreus fets amb pedra sorrenca de tonalitat ocre i per l’altra blocs de pedra calcària grisa, distribuïts en franges alternatives amb una clara voluntat estètica. A aquesta torre hi ha adossat un cos de planta gairebé quadrada, tot i que força irregular, en que també hi és present aquesta decoració, especialment en el mur occidental.

Vista general   Detall del mur

Tant en la torre com en l’edifici annex destaquen les espitlleres obertes en diferents nivells. Són especialment visibles les que hi ha en els paraments nord i oest.


En la part central de la torre podem veure alguns fragments d’opus spicatum a nivell del terra, el que sembla indicar que hi va haver una construcció anterior, sobre la que es va aixecar la fortificació.


La porta d’entrada es troba en la façana de ponent, formada per un arc de mig punt. Aquesta permet entrar a un espai que originàriament era una sola estança coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. El nivell del terra actual és un mig metre més baix que l’original, com queda palès en l’allargament inferior que es va fer a la porta.

Per una escala interior, avui desapareguda, s’accedia al pis superior on hi havia l’espai residencial. També es creu que era una única estança, coberta amb volta de canó i que tenia finestres triforades obertes en els murs nord i sud. Malauradament aquesta segona ha desaparegut degut a l’ensorrament abans comentat.


La finestra del costat nord està formada per tres arcs de mig punt separats per columnes decorades amb capitells esculpits. El del costat dret és de tipus vegetal, mentre que el del costat esquerre té lleons rampants.

Finestra nord   Capitells

Com hem comentat, a ponent de la torre es va construir un espai quadrangular, dedicat a les tasques artesanals i de cura del bestiar.


En el segle XVI, quan es va convertir en palau residencial de la família Vern i dels Foixà-Boixadors, es van adaptar les seves estances com a sales nobles i en canvi l’antiga torre passa a acollir els espais complementaris. En el 1505, Luís des Vern i la seva esposa Elionor de Foixà-Boixadors, van rebre l’autorització per a poder construir una capella, per tant és molt probable que aquest fou el moment en que es va realitzar la primera reforma d’aquest espai. En les reformes posteriors dels segles XVIII i XIX es va modificar completament l’estructura d’aquest palau, adaptant-se a les necessitats agrícoles del mas.


S’accedia al recinte per una porta oberta al mur nord, al mateix lloc on avui podem veure una de nova feta l’any 1736, tal i com s’indica a la llinda.


Adossada al mur sud es va construir una cisterna de planta quadrada i que va ser abandonada en el segle XVI, quan es va construir un pou en la part central del pati interior.


La part superior d’aquest pati tenia una galeria d’arcades ogivals, típica del gòtic gironí, que va ser eliminada. Es conserva una galeria embeguda dins un mur modern.

En el mur de ponent es conserven dues finestres geminades gòtiques i una tercera amb festejador en el costat nord.

Finestra del mur oest   Finestra del mur oest

Finestra del mur nord


En les campanyes d’excavació realitzades en els darrers anys es va descobrir la presència d’un mur del segle XV, que ressegueix la torre per llevant i que presenta un pic triangular. Es desconeix la seva funció.