Província de Girona


Castell de Quermançó
(Vilajuïga, Alt Empordà)

42º 20,407'N ; 3º 5,546'E




El castell s'esmenta per primera vegada en el 1078, en el testament del comte d'Empúries Ponç I. En 1128, el comte Ponç Hug II va iniciar una sèrie d'enfrontaments amb els seus veïns: el comte de Besalú, el bisbe de Girona, el vescomte de Peralada, ... Aquests conflictes van provocar la intervenció del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, que va posar setge al castell de Quermançó, on s'havia refugiat el comte d'Empúries. Aquest va ser vençut i empresonat. Malgrat això, deu anys més tard va iniciar un nou conflicte, que va acabar de la mateixa manera. Aleshores va ser obligat per Ramon Berenguer IV a destruir el castell. Sembla que aquesta ordre no es va acabar complint, doncs la fortificació apareix citada en un pacte entre el comte d'Empúries i el de Rosselló de l'any 1154.


Quermançó va jugar un paper molt important en les diferents guerres del segle XIII contra els francesos. L'any 1285 va resistir un important atac, però tres anys més tard va ser parcialment destruït. En 1292, Jaume II decideix deixar una guarnició fixa de dotze homes en el castell.


En 1472 fou ocupat per tropes lleials a Joan II durant la guerra civil catalana. Poc desprès fou abandonat, fins que en 1808 va ser ocupat per les tropes napoleòniques, que van reforçar les seves defenses i el va utilitzar com magatzem d'armes i municions. En 1814 el Mariscal Suchet ordena volar-lo en retirar-se les tropes franceses.


El castell que podem observar és el fruit de les diverses fases constructives i destruccions que ha patit el monument. Dins el recinte fortificat s'han trobat restes de ceràmica i fragments de paviment d'època romana, però es creu que aquest indret ja estava habitat amb anterioritat. 


En dirigir-nos cap al castell des de la carretera, ens trobem amb una torre circular, avui exempta i parcialment enrunada.

Torre est       Torre est

Torre circular


Si seguim el camí de pujada, passem pel costat d'una altra torre circular. En aquest cas tampoc la podem contemplar complerta, ja que va ser derruïda parcialment en època moderna, per facilitar la defensa del castell.  Es creu que formaven part d'un segon anell de muralles, que va encavir un petit nucli de població.

Torre circular       Torre circular


Un cop dins el recinte fortificat, destaca la torre mestra. Aquesta s'alça en l'extrem sud-oest del castell.


La seva base es pot datar cap al segle XIII, si bé la torre actual es va bastir en el segle XIV o principis del XV. És una torre de planta quadrada, que conserven uns sis metres d'alçada.

Torre mestra    Torre mestra


Interiorment estava dividida en dues plantes, com es pot deduir pels forats on anaven les bigues de fusta. Les finestres del nivell superior semblen de factura posterior a la torre. En època napoleònica es va reformar la part superior, on probablement es va bastir un nou pis, avui desaparegut.


El pis inferior estava dividida en dues estances rectangulars, que degut a la base rocosa del turó estan en cotes diferents. Així doncs, la cambra del sector de ponent està més elevada que la del costat de llevant.

Interior de la torre mestra   Torre mestra


Es creu que complia funcions defensives, tot i que algunes fonts apunten que desprès de les reformes del segle XV es va convertir en la torre de l'homenatge. 

Exterior de la torre mestra    Vista general del pis superior


Al costat de la torre mestra trobem una estança coneguda com la sala central. Fins fa uns anys es considerava que aquesta estança era la capella del castell amb l'argument que al costat est s'alçava un campanar de cadireta.


Probablement aquesta afirmació es feia per que no es podia accedir al pis superior del castell, on hi havia el pati d'armes i des d'on podem veure clarament la suposada espadanya. Si ens acostem a aquest mur veiem que en realitat és una porta d'accés, de factura moderna.


És una sala de grans dimensions de gairebé quinze metres de llarg i set i mig d'ample, que com es pot veure en el mur de ponent estava dividida en dues plantes.

Sala central   Sala central


Les tropes napoleòniques van modificar considerablement aquesta sala, doncs van eliminar la divisió en dues plantes per fer-ne una de sola i van realitzar una nova coberta amb volta de rajoles. Probablement és en aquest moment que s'obre la porta que permet la comunicació de la sala amb el pati superior.


Durant les darreres excavacions arqueològiques es van localitzar dos murs del segle X i que formaven part del primer recinte fortificat, que es creu que tenia planta pentagonal.


Al nord de la sala central trobem una estança de grans dimensions, que arriba als trenta-set metres de llargada i deu d'ample, amb murs ben gruixuts. Fou construïda al segle XV, el moment de màxima esplendor del castell.


Tenia coberta de fusta, recolzada en arcs apuntats de diafragma, del que en queden les traces en el mur sud. Durant les obres de l'any 2003 aquest espai va quedar fora de la campanya d'excavacions i per tant no podem saber més coses sobre e3ls seus usos, la seva estructura o possible divisió interna.


En el mur oest s'obria un gran finestral, malauradament parcialment derruït.


S'accedia a ella per una gran porta oberta en el sector més occidental del mur sud.

Accès a la sala central i a la sala nord    Accès a la sala central i a la sala nord


En l'angle nord-oest, en el mur exterior, podem veure un carreu on es va esculpir l'escut dels Empúries.


Davant la sala central i la torre mestre trobem una gran esplanada elevada. Aquest pati es va construir també en el segle XV, deixant soterrades algunes estances, que eren el nucli del primitiu castell. En aquesta esplanada, es va construir una cisterna en època moderna, probablement aprofitant l'estructura d'una anterior.

Cisterna   Cisterna


La nostra primera visita al castell va ser en 1999, quan l'edifici estava obert i et podies passejar, amb més o menys dificultat i risc per les seves sales. En tornar a pujar l'any 2007 vam trobar-nos amb la porta tancada i un cartell d'obres. La darrera visita ha estat en el 2018, dins el marc de les visites a espais medievals de l'Empordà i acompanyat entre d'altres del seu propietari i hem pogut veure el resultat de les excavacions i l'evolució del monument. Per aquest motiu hem decidit mantenir algunes de les fotografies dels diferents moments en que hem visitat el recinte i fer palesa l'evolució que ha patit en aquests darrers anys.


Malauradament, el castell és de propietat privada i per tant sense els recursos necessaris per poder engegar noves campanyes d'excavació a l'esplanada superior, que podrien aportar més informació sobre el primitiu castell i a la sala nord, construïda en el moment de màxima esplendor. Així doncs, aquestes runes agonitzen malgrat la bona voluntat del propietari, entestat en retornar-li la dignitat a aquestes pedres velles i portar a terme el vell somni de Dalí de construir en aquest castell l'orgue de la tramuntana.