Província de Girona


Santa Maria de Lladó
(Lladó, Alt Empordà)

42º 14,884'N ; 2º 48,885'E     




El lloc de Lucdumo apareix per primera vegada en l'acta de dotació de Sant Pere de Besalú, un document de l'any 978. Les primeres notícies escrites que es tenen de Santa Maria de Lladó són de l'any 1089, quan els senyors de Navata van renunciar als drets usurpats que tenien sobre la població, on hi havia la canònica i l'església de Sant Joan. El 4 d'abril d'aquell mateix any, el bisbe de Girona autoritza la recuperació de la vida monacal en el priorat, sota la regla de sant Agustí. El primer prior va ser una tal Joan, que havia estat monjo de Santa Maria de Vilabertran.


El prior Joan va ser molt actiu i va engegar nombroses reformes als edificis del cenobi, gràcies a les importants donacions que va aconseguir. La seva lauda sepulcral la podem trobar en la façana de l'església de Santa Maria.


El seu successor, Grau, va continuar l'obra de consolidació i expansió de la comunitat, tasca que també va continuar el tercer prior, Arnau de Coll. És durant el seu mandat, en la segona meitat del segle XII, que el priorat va gaudir de millor salut, moment en que es construeix l'actual església de Santa Maria i les dependències del priorat situades al voltant del claustre.

Mur nord del temple, que dóna al claustre   Dependències  monacals

En 1303 es va fer amb la jurisdicció civil i criminal de Santa Maria del Vilar, fet pel qual tenia veu i vot en les Corts Catalanes. En 1333 el rei Alfons III va concedir-li el privilegi de poder hissar la bandera reial.


En 1592, el papa Climent VIII va secularitzar la canònica agustiniana i la va convertir en col·legiata. La comunitat es va mantenir al cenobi fins que es va abandonar en 1835. L'any 1851 va ser suprimida definitivament la comunitat. A principis del segle XX, en 1929, es va traslladar la parròquia des de l'església de Sant Feliu, situada a la part alta del poble.


L'església té planta basilical, amb tres naus sense transsepte.


Aquestes naus estan acabades a llevant amb tres absis semicirculars, que s'uneixen a les naus mitjançant un simple plec i un profund tram presbiteral.

Absis nord   Absis central   Absis sud

Posteriorment es van sobrealçar exteriorment amb elements fortificats.


El central està decorat interiorment amb uns arcs afegits en una restauració feta en el segle passat.


Exteriorment només té una finestra, decorada amb una arquivolta amb capitells de tipus vegetal i senzilla factura.


La nau central té volta de canó lleugerament apuntada, mentre que les laterals estan cobertes per volta de quart de cercle. La volta de la nau central es recolza en arcs torals, que descansen en columnes adossades als pilars dels arcs formers.

Volta de la nau central   Interior del temple

Els capitells de l'arc toral més proper al presbiteri estan decorats amb personatges humans i elements vegetals en els que sobresurten caps humans. La seva talla és molt tosca i simple.

Capitell   Capitell

En el segon arc també hi ha un capitell esculpit, en aquest cas només amb cinc conques ovalades, sense cap altre figura. La resta de capitells, incomprensiblement, no tenen decoració.

Capitell per acabar   Capitell sense esculpir
També es van esculpir algunes impostes en els pilars en que es recolzen els arcs formers i torals. Estan decorades amb motius vegetals o escacats. Com en el cas dels capitells, no es van arribar a esculpir totes.

Es creu que el motiu va ser la mala gestió econòmica del prior Arnau de Coll, que l'any 1186 va ser acusat davant Roma per aquest motiu i posteriorment sancionat. Això explicaria que no es poguessin acabar els capitells per falta de diners. Per aquest motiu, aquest prior no va ser gaire respectat per posteriors membres de la comunitat, que van malmetre la seva lauda sepulcral.


La façana és la part més interessant de l'edifici, doncs en ella es concentra bona part de l'escultura de l'església. Havia d'estar flanquejada per dues grans torres que no es van arribar a construir. Al costat dret es van començar a aixecar dos grans finestrals que no es van acabar i posteriorment es van aprofitar per posar-hi les campanes, a mode d'espadanya.

Façana

La portalada està ricament decorada. És sense cap mena de dubte una de les més interessants de les comarques gironines, gràcies al seva abundant decoració.


Formada per sis arquivoltes, totes elles decorades amb motius vegetals, geomètrics o animals.


La sisena arquivolta, que fa de guardapols, està decorada amb un escacat. La següent presenta decoració de tipus vegetal amb flors dins d'una sanefa i la quarta presenta un entrellaçat. La tercera presenta una estructura més complexa.

Detall de les arquivoltes   Detall de les arquivoltes

Per la part interior es van esculpir fulles d'acant, mentre que en la part frontal veiem palmetes. La segona arquivolta té forma helicoïldal amb botons florals i de tipus geomètric.


L'arquivolta més interior també està decorada amb elements vegetals i geomètrics, però únicament en l'aresta interior. En els extrems es va esculpir un lleó mirant cap amunt.

Lleó de l'arquivolta   Lleó de l'arquivolta
La resta d'element esculpits són pinyes, flors i caps d'animals.

Caps animals   Piña i flor

Flors   Flors

Flor i cap d'animal   Flor

En l'inici de la tercera arquivolta trobem també dos bèsties esculpides, probablement uns rèptil.

Detalls arquivoltes   Detall arquivoltes
En la quarta veiem uns caps monstruosos amb aspecte ferotge, probablement uns lleons.

Lleó esculpit   Lleó esculpit

També destaquen els quatre capitells corintis, tot i que els dos exteriors presenten un elevat grau d'erosió.

Capitells portalada   Capitells portalada

En el segle XVI es va repintar la portalada i es van cobrir les pintures romàniques que decoraven el timpà amb unes de noves. Malauradament, la restauració feta fa setze anys ha provocat un ennegriment dels pigments de les pintures renaixentistes. En els darrers anys es va restaurar tot el conjunt de la portalada i es va poder identificar el motiu de les pintures, que és una Epifania.


També convé aturar-se a mirar les bases de les columnes, decorades amb caps d'animals.


Al damunt de la portalada trobem un gran finestral, també decorat. Està format per tres arcs de mig punt en gradació, el central dels quals es recolza en dues columnes amb els capitells corintis. 

Finestra de la façana

Capitell de la finestra   Capitell de la finestra


A banda de les làpides sepulcrals vistes anteriorment, també es conserven encastades en la façana altres de factura posterior.

Làpida sepulcral   Làpida sepulcral

Làpida sepulcral


Durant la invasió napoleònica es van cremar l'arxiu i algunes dependències monacals. Aquestes han estat força alterades amb el pas dels anys i només ens queden algunes restes, que malgrat això ens permeten fer-nos una idea de com era el cenobi en època medieval.

Antigues dependències monacals   Antigues dependències monacals

Antigues dependències monacals


Per un passadís interior que passa sota la casa prioral accedim a la plaça del priorat.

Antigues dependències monacals   Plaça del priorat

En aquesta plaça veiem l'antiga església de Sant Joan, que en fer les ampliacions del segle XII passaria a ser  la sala capitular.

Antigues dependències monacals   Façana exterior de l'antiga església de Sant Joan

És creu que és en aquest moment que es va modificar l'alçada de l'edifici, dividint-la en dos espais. Actualment el recinte inferior és una sala destinada a fins culturals, mentre que la superior s'utilitza per fer actes protocol·laris i celebracions de l'ajuntament.

Pis inferior de l'antiga ca`pella de sant Joan   Pis superior de l'antiga església de Sant Joan

Destaquen d'aquesta sala els cinc ulls de bou que donen a la plaça i un a la capçalera.

Façana exterior de l'antiga església de Sant Joan   Ull de bou de l'antiga església de Sant Joan


Per un altre passadís accedim a l'antic claustre, del qual només ens queda l'estructura del pati.

Antic claustre   Antic claustre

En eliminar una capella adossada al mur sud de l'església van aparèixer alguns capitells utilitzats com a material per donar consistència a les voltes de la capella. Es creu que pertanyen a dos moments constructius diferents del claustre degut a la gran diferència estilística que hi ha entre ells. En les dependències de l'ajuntament es conserven dos capitells que van ser trobats en el propi recinte del claustre.

Capitell corinti   Capitell del claustre

N'hi ha un grup de gran qualitat, similars al treball que trobem en la portalada i que han estat reubicats com a beneiteres o faristols a dins de l'església. En l'altar, fent de faristol, trobem un capitell que deriva del model corinti, decorat amb palmetes i volutes.


En el presbiteri trobem un capitell decorat amb motius vegetals i caps d'animals, entre els que podem identificar un lleó i un caprí. Malauradament la seva conservació és força deficient. La seva estructura i talla ens recorda a un dels capitells de la portalada de Sant Pere de Rodes, atribuït al taller del mestre de Cabestany i que es conserva en el museu de Peralada.

Capitell amb caps d'animals   Capitell amb caps d'animals

Els altres dos capitells estaven adossats als pilars del claustre. Actualment fan la funció de piques beneiteres, desprès que se'n buidés el seu interior. Es van situar en els dos pilars més propers als peus de la nau. En el costat esquerre veiem un capitell decorat amb dues aus, que allarguen el seu coll per picar a l'altra. El del costat dret té esculpits motius entrellaçats.

Capitell amb aus   Capitell entrellaçat

Hi ha un parell de capitells més al terra de la nau nord, que semblen correspondre a aquest mateix grup, però que presenten un grau d'erosió més elevat.

Capitell erosionat   Capitell corinti

En aquest mateix espai podem veure altres capitells de factura molt més senzilla, que probablement van ser realitzats a partir de l'any 1186, en plena crisi econòmica del cenobi. Per aquest motiu la seva decoració és de tipus vegetal molt simple.

Capitell del claustre   Capitell del claustre

Capitell del claustre   Capitell del claustre

Capitell del claustre   Capitell corinti


Trobem tres capitells més d'aquest estil en un porxo modern realitzat en l'antiga casa de l'almoiner.


En l'interior del temple també es conserven algunes bases de columna.

Base de columna   Base de columna

La resta de dependències al voltant del claustre, han estat totalment rehabilitades com a dependències municipals.

Dependències municipals    Dependències municipals

Dependències municipals


En el Museu d'Art de Girona es conserva una capsa aràbiga feta amb llautó estanyat.  Està decorada amb motius vegetals i animals (llebres, lleons, àligues, gaseles,...). Hi ha també una inscripció en àrab que diu: "Benedicció de Déu, prosperitat sobre el seu amo". La seva datació no està clara i els estudiosos no es posen d'acord en situar en un segle en concret situat entre el X i XII.


També es conserva una lipsanoteca d'alabastre, de forma rectangular. En la seva tapa, feta amb caràcters visigots, hi ha la següent inscripció: "Sunifred em va manar fer // i Sunifred prevere em va fer". També veiem inscripcions en els costats de la caixa, en aquest cas del segle XI, on es llegeix: "Llobet prevere amb Ennalegi difunts, Ol·libar, Sunyer difunts, Algeleva difunta, Tilmeta d'Olivàs difunt em va manar (fer)". Està clar que en algun moment es va reaprofitar aquesta antiga caixa en memoria d'uns difunts. Però aquesta no va ser la darrera inscripció que es va fer. En 1811 es va modificar un dels altars del temple i es localitzar la lipsanoteca en el vell. Per aquest motiu es va tornar a col·locar en el nou, però es va afegir el text: "Se feu est Altar en lo any 1811 per Baltasar Subietas" i "Axó ya se trobà en lo Altar bell".



També està exposada en aquest museu una lipsanoteca de vidre, en forma de vas. Està decorada amb unes línies en relleu que envolten el coll i tres nanses irregulars. Inicialment era una llàntia i d'aquí les tres nanses, que servien per penjar-la, però es va reutilitzar per allotjar-hi relíquies.


Es conserva una altra lipsanoteca, en aquest cas de fusta i de forma cilíndrica, que no està exposada al públic.

Si que es conserven en el temple dos sarcòfags, que es van localitzar al voltant del cenobi. Estan fets en un únic bloc de pedra que es van buidar per allotjar-hi els cossos. Un dels dos té forma antropomorfa i l'altre trapezoïdal.

Sepulcre   Sepulcre

També en el temple, podem veure la pila baptismal de factura molt simple.


En les reserves del Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva un retaule gòtic procedent de Lladó, datat en el segle XV. Fins fa uns anys formava part de la col·lecció permanent de l'art gòtic del museu, però amb l'actual criteri de pensar que els visitants som babaus i no podem centrar l'atenció en les obres cabdals si s'exposen moltes peces, es va retirar a les reserves "per no distreure la nostra atenció". No entendré mai aquest criteri. Per sort, vam poder acompanyar a un equip de TV3 durant la visita a aquest magatzem del MNAC i us podem oferir les següents imatges.


Malgrat que l'historiador de l'art i conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, va poder seguir el recorregut i les vicissituds viscudes per aquest retaule en el segle passat i establir així la seva procedència en la vila de Lladó, no s'ha pogut precisar en quin dels dos temples de la població estava. Es probable que formés part del mobiliari de l'església de sant Feliu, però que en traslladar-se la parroquialitat a Santa Maria, també es traslladés el retaule, doncs hi ha constància de la veneració de santa Bàrbara en aquesta església.

El retaule està centrat per la imatge de Santa Bàrbara, que sosté amb la mà esquerra la torre al·lusiva al seu empresonament.


Al seu damunt, com és habitual en els retaules gòtics, hi ha un calvari.


En els carrers laterals hi ha diverses escenes del martiri de la santa.

Retaule conservat en el MNAC   Retaule conservat en el MNAC

Retaule conservat en el MNAC   Retaule conservat en el MNAC


La predel·la és la part pitjor conservada i s'ha perdut bona part de la policromia, fet que en dificulta la seva identificació.

Retaule conservat en el MNAC   Retaule conservat en el MNAC