Província de Girona


Sant Esteve de Pedret
(Pedret i Marzà, Alt Empordà)

42º 18,404'N ; 3º 5,040'E




La primera referència al lloc de Petreto data l'any 953, quan s'esmenta com a límit territorial dels drets de pesca que el rei Lluís II va concedir al monestir de Sant Pere de Rodes. L'església de Pedret apareix també citada com a límit en unes donacions fetes per la comtessa d'Empúries Guilsa a la seu de Girona en 1060.


El temple va complir les funcions de parròquia fins l'any 1968, quan es va construir un nou temple en el nucli de Marzà i aquest va assumir les funcions de parròquia de la zona. A partir d'aquell moment el temple va quedar sense culte i de mica en mica es va anar abandonant.  Per sort, recentment s'han realitzat obres de restauració.

Ens trobem davant d'un temple de caire rural edificat probablement a finals del segle XII o principis del XIII, que destaca per les seves grans dimensions. Està edificada sobre un punt elevat del terreny, en una antiga zona d'estanys i aiguamolls.


Està forma per una sola nau, coberta per una volta lleugerament apuntada. Està capçada a l'est per un gran absis semicircular, precedit d'un curt espai presbiteral, més baix que la nau.

Interior del temple     Absis

En aquest espai presbiteral està lleugerament marcat en planta, com si volgués insinuar-se un transsepte. Internament el mur es va buidar per allotjar dues petites capelles, cobertes amb volta apuntada.

Capella nord     Capella nord

En la del costat sud es conserven fragments pictòrics d'època moderna.

Restes de pintura   Restes de pintura

Posteriorment es van buidar parcialment els murs laterals per encabir-hi altars laterals. En el sector més occidental del mur de tramuntana s'obre una fornícula o arcosoli de petites dimensions i d'arc de mig punt. Per les seves formes, creiem que és coetània de l'església.


També trobem restes de pintura en el tambor absidal, que representen estels blancs en el firmament blau. En un dels extrems es conserven elements vegetals de color vermell. Una sanefa groga separava aquestes pintures de les de la volta, de les que no s'ha conservat cap fragment.


Desconeixem la seva datació, però per la seva aparença creiem que es tracten de pintures barroques.


En el centre del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt, que exteriorment està formada per dos arcs. L'interior es recolza en dos columnes amb dos capitells esculpits. El del costat esquerre té esculpida una figura humana envoltada de motius vegetals. En el capitell dret es representen dos caps humans. 

Capitell esquerre   Finestra de l'absis   Capitell dret


En el mur oest trobem una finestra de similars característiques. Està formada per tres arcs en gradació. El més exterior està protegit per un guardapols i un fris de dents de serra. La finestra està decorada amb dues columnes amb els capitells esculpits.


El del costat esquerre està molt deteriorat, mentre que en el del costat dret encara es poden veure a dos lleons devorant un home nu.


Sobre la finestra podem veure els dos ulls de l'antic campanar de cadireta, que posteriorment es va ampliar i adoptant forma de petita torre.


En la part inferior del mur oest s'obre una porta. Darrerament s'ha reconvertit en un balcó, després d'estar cegada durant molts anys. Està formada per un senzill arc de mig punt adovellat, parcialment reconstruït. Sorprèn veure que no està arran de terra, si no que es troba a uns tres metres per sobre. De ben segur hi havia algun tipus d'escala que permetia salvar el desnivell, però no ens ha arribat cap resta.  Probablement la presència d'aiguamolls i de l'estany de Castelló van ser els culpables que es situessin els accessos al temple en punts elevats, per evitar que l'aigua entrés a l'església. 

Porta oest   Porta oest

En el mur sud trobem la porta d'accés actual. Està formada per tres arcs de mig punt adovellats i en gradació, timpà i llinda. L'arc més extern està protegit per un guardapols.


Aquest no és l'únic element decoratiu que hi podem trobar, ja que la llinda té esculpida una creu grega circumscrita.

Detall de la portalada    Creu esculpida

A l'esquerra d'aquesta porta trobem una obertura cegada, que té l'aparença d'una petita porta, formada per un arc de mig punt adovellat, timpà i llinda.


Des de l'interior del temple es conserva el muntant dret i part de l'arc d'aquesta porta, a la que els estudiosos no han trobat explicació.


També en el mur sud trobem una finestra esqueixada de mig punt, protegida per un guardapols i decorada amb un arc amb dents de serra.


Originàriament hi havia una altra finestra, en forma d'ull de bou, situada just a sobre de l'absis, que avui en dia està cegada.

Ull de bou    Ull de bou