Província de Girona


Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga
(Peralada, Alt Empordà)

42º 16,943'N ; 3º 2,676'E




Les primeres notícies d'aquest indret daten del segle IX. El temple que podem observar avui en dia correspon bàsicament al que es va edificar en el segle XI i que apareix citat en l'acta de consagració de la catedral de Girona del 1019. L'església de Santa Eulàlia va ser cedida pel bisbe Pere de Carcasona als canonges de la seu gironina. 


L'església actual té planta basilical amb tres naus capçades a l'est per tres absis semicirculars i va substituir a un temple més modest, d'una sola nau i situada en l'espai de la nau de tramuntana.

En la segona meitat del segle XI s'enderroca el temple primitiu i es construeix un nou edifici, del que s'han conservat les naus laterals.


Hi ha una diferència molt gran entre l'aparell constructiu d'aquestes nau i la central, fet que ens fa pensar en que la nau principal es va ensorrar en algun moment i es va tornar a construir a finals del segle XII o principis del XIII. Per això aquesta nau està coberta amb volta apuntada, mentre que les laterals són de quart de cercle. Les naus estan separades per dues fileres de tres arcs formers de mig punt, amb grans impostes, probablement d'aquesta època també.


L'absis del costat nord és la part més antiga del temple i es va realitzar reaprofitant materials d'època romana. Hi podem veure fragments de terrissa vermella en forma de totxanes, que es barregen amb els carreus irregulars de travertí. A la part superior, probablement fruit d'una reparació, hi ha carreus més ben tallats de pedra calcària i de granit.

Absis nord     Interior de l'absis nord

Al costat de l'absis hi ha una estructura més antiga que el temple, probablement romana, feta amb còdols  i grans pedres unides amb argamassa molt compacta.


En canvi l'absis sud no presenta aquests elements d'origen romà i només està fet amb roca de travertí. A diferència dels altres dos absis, no té cap finestra, probablement cegada.

Absis nord      Interior de l'absis nord

L'interior de l'absis central està decorat amb pintures murals. Aquestes van ser "restaurades" l'any 1946. En aquell moment es van refer totes les parts que havien perdut la capa pictòrica. Aquesta acció es va fer de tal manera que avui en dia resulta impossible diferenciar quines són les parts originals de les "inventades", el que impedeix poder fer-hi qualsevol intervenció.


Si la refracció de l'absis principal l'hem datat a finals del segle XII o més aviat a principis del XIII, cal pensar que aquestes pintures van ser realitzades en una etapa final del romànic, a mitjans del segle XIII.


En la part central de la volta trobem a la Maiestas Domini beneint als fidels amb la seva mà dreta i dins la mandorla mística.


L'envolten les imatges del tetramorf: l'àngel (sant Mateu) i el lleó (sant Marc) a la dreta de Crist i el bou  (sant Lluc) i l'àliga (sant Joan) a l'esquerra.

Sant Mateu    Sant Joan

Sant Marc    Sant Lluc


Flanquegen el conjunt dos serafins, que tenen sis ales amb ulls.

Serafí     Serafí

En el tambor absidial es representen dues escenes de la vida de Jesús: El Sant Sopar a la dreta i l'entrada de Jesús a Jerusalem a l'esquerra.

Entrada a Jerusalem   El Sant Sopar

En l'intradós de la finestra de l'absis es va representar l'escena del lavatori, on Jesús renta els peus a Pere.


La part inferior està decorada amb  cortinatges i sanefes ornamentals.


En el mur oest s'obre la porta d'accés.


Està formada per dos arcs de mig punt en gradació, timpà llis i una llinda on hi ha tres creus gregues esculpides. 

Porta d'accés       Detall de la porta d'accés


Els muntants presenten una decoració senzilla a base de línies incises.


Al costat esquerre de la porta trobem una làpida esculpida amb uns arquets de mig punt, força deteriorada.


La base quadrada de la torre de campanar és de la mateixa època en que es va refer la nau central. La resta del campanar és va construir posteriorment. 


En la nau sud del temple es conserva ona ossera gòtica, on va ser enterrat G. Bescaró l'any 1357.


També dins del temple es conserva una pila baptismal molt senzilla de la segona meitat del segle XII. Té forma de copa i està decorada en la part inferior amb un fris d'arquets de mig punt.