Província de Girona


Sant Tomàs de Fluvià
(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)

42º 10,960'N ; 3º 0,671'E      




No tenim gaires notícies al voltant de la història d'aquest priorat, tot i que sembla que va ser fundat per monjos de Sant Víctor de Marsella vers l'any 1070.


Entre 1975 i 1977 es va portar a terme una campanya d'excavació arqueològica tant a l'interior com a l'exterior del temple, que van posar de manifest que l'actual església va substituir a una capella visigoda o pre-romànica construïda entre els segles VII i VIII. Aquesta es va construir també sobre una edificació anterior, com ho evidencien les restes trobades d'una vil·la romana del segle I dC.

L'església va ser consagrada pel bisbe de Girona Bernat Umbert, que ocupà la seu gironina entre 1093 i 1111.  En els primers segles de vida del priorat, aquest apareix amb el nom de Sant Tomàs de Canyà, doncs el priorat depenia de la propera església de Sant Martí de Canyà, avui desapareguda.

El priorat sempre va tenir una comunitat molt reduïda, que es va extingir totalment a finals del segle XV. Malgrat això, no serà fins principis del següent segle en que es declararà oficialment anul·lada. Aleshores es va fundar un benefici amb el títol de prior de Sant Tomàs, que depenia de Santa Maria de Roses. Es sota aquesta nova situació que es decideix refer l'edifici del priorat a principis del segle XVII.

En 1789 el bisbe Tomàs de Lorenzana va extingir el benefici, passant el priorat a ser una simple església. Aquesta és l'únic element que ens ha arribat de l'antic priorat, doncs el priorat va ser transformat en rectoria i posteriorment en habitatge particular.

Consta d'una sola nau amb transsepte i tres absis semicirculars.

Capçalera   Interior del temple


Es creu que l'edifici va ser concebut amb planta basilical de tres naus. Això explicaria els grans arcs cecs que hi ha a banda i banda de la nau, recolzats en pilars amb impostes bisellades i les voltes de quart de cercle dels braços del transsepte. Aquests arcs havien de servir per comunicar les naus, però finalment no es van construir les laterals. En unes excavacions realitzades fora del temple en el sector de tramuntana es van trobar els fonaments d'un mur, que probablement havia de ser el tancament de la nau nord.


En els murs de ponent del transsepte es van obrir dues portes de mig punt. La del braç sud comunicava amb el claustre i les dependències monacals, mentre que la del costat nord probablement comunicava amb el cementiri.

Porta del costat sud     Porta del costat nord


La volta original de la nau era apuntada, però només se n'ha conservat una part, la més propera al presbiteri, la resta es va enfonsar. 


Precisament aquest esfondrament va fer que s'hagués de refer la façana oest. En ella s'obre una porta de mig punt amb grans dovelles. Corona aquest mur un campanar de cadireta de dos ulls. 


L'església conserva un conjunt pictòric molt important. La restauració realitzada l'any 1982 va permetre descobrir aquestes pintures sota una falsa volta que les tapava del tot.

Interior del temple   Detall pintures murals - Arcàngel Sant Miquel


Es van descobrir quan el capellà de l'època va voler retirar la capa de calç que cobria el temple per tal que es veiés la pedra viva. Ningú no sospitava que hi poguessin haver pintures a sota i lamentablement, abans que apareguessin restes de policromia, ja se n'havia arrencat gran part.  Aleshores van ser  arrencades i traslladades a Sant Cugat del Vallès per a ser restaurades. Allà es van fixar sobre un suport sintètic que en va permetre el seu retorn al temple.


A l'absis podem veure una imatge Jesucrist assegut en el seu tron, que data del segle XII.


L'envolten les figures del Tetramorf i àngels.


En el costat esquerre es troba Sant Marc i Sant Joan, acompanyats de l'arcàngel Sant Miquel i un Querubí.

Sant Marc  Sant Joan  Arcàngel sant Miquel  Querubí


A la dreta es troben Sant Lluc i Sant Mateu amb l'arcàngel Sant Gabriel i un altre Querubí. L'estat de conservació d'aquestes és més deficient que les del costat esquerre. 

Sant Lluc  Sant Mateu  Arcàngel sant Gabriel  Querubí


A la volta podem observar imatges de la passió de Crist. Destaquen pel seu bon estat de conservació les escenes del Sant Sopar, l'empresonament a l'Horta de les oliveres, que podem trobar en el costat sud.

Sant Sopar     L'horta de les oliveres


En la primera escena veiem a Crist en el centre de la composició. Sant Joan s'hi recolza d'una manera força curiosa. A l'altra banda de la taula i tot sol, veiem a Judes, que menja de la mà de Jesús i intenta agafar l'anyell pasqual amb una mà, mentre sosté la bossa de monedes amb l'altra.


A sota del Sant Sopar es va representar l'escena de l'entrada a Jerusalem, de la que només es conserven els caps nimbats, entre ells el de Crist.


En l'altre costat de la volta tenim l'escena de la Crucifixió i les tres Maries al Sepulcre. Aquestes imatges es van pintar a principis del segle XIII i sembla ser que per diversos mestres de no gaire qualitat artística.

Crucifixió    Les tres Maries al Sepulcre


Els dos plafons més propers al presbiteri estan més degradats i costa identificar les imatges. En ells estan representats dotze ancians, que representen els vint-i-quatre Ancians de l'Apocalipsi. Tots tenen corona i porten a les mans copes i alguns instruments. 

Ancians   Ancians

Ancians


En l'arc former que comunica la nau amb el braç nord del transsepte, es conserva un àngel i una creu circumscrita.


En el temple es conserva una petita pica baptismal, amb un fris d'arcs cecs en baix relleu fets de manera bastant tosca.