Cantàbria


San Andrés de Cotillo
(Anievas)

43º 12,112'N ; 4º 00,104'O    




La tradició oral ens parla d’una història que li va passar a la reina Urraca en el segle XII. Aquesta es trobava escoltant missa en l’església de Cotillo, quan els habitants de la zona van atacar als cavalls de la comitiva reial. Això va molestar a la reina i va marxar del poble i es va instal·lar en el monestir benedictí de San Román de Moroso, on ja no podia escoltar les campanes de Cotillo. Els habitants del poble, però, van fer un segon pis a l’espadanya per poder-hi pujar les campanes i que el so arribés més enllà i d’aquesta manera la reina s’hagués d’allunyar encara més del poble.

Deixant a banda les llegendes, no tenim documentació antiga d’aquest temple, que per proximitat podria haver format part dels dominis del priorat de San Juan de Raicedo, de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, del de San Román de Moroso o bé de col·legiata de la Santa Cruz de Castañeda.


El temple està format per una sola nau amb coberta de fusta, capçada a l’est per un absis semicircular. Sorprèn que l’eix de la nau està desplaçat respecte al de la capçalera de forma considerable. L’arc triomfal és doble i de perfil apuntat. L’arc interior descansa en dos columnes, que tenen els capitells decorats amb motius vegetals a base de cintes que s’entrellacen i que en els angles formen petites volutes. Els cimacis estan decorats amb un escacat. Aquesta decoració es repeteix en la imposta que separa la volta del tambor absidal.


L’absis té una finestra en la part central, de mig punt i una sola esqueixada. Està decorada exteriorment amb una arquivolta, que es recolza en dues columnes.


Els seus capitells estan decorats amb un ésser fantàstic amb cap humà però amb cos d’animal, que té enroscada una serp.

Capitell esquerre   Capitell dret

En el mur sud, mig amagada per un porxo que protegeix la porta d’aquest mur, trobem una finestra de característiques similars. El capitell esquerre no es visible per culpa del porxo. El dret el podem veure lateralment i podem veure que presenta un gran cap humà en la part superior de l’angle, envoltat d’un ocell i d’una serp. En els extrems tornem a trobar caps humans de menors dimensions. Per la documentació que hem trobat, el capitell esquerre també està decorat amb caps humans, però no hem pogut trobar més dades sobre la seva composició.


La decoració del temple es completa amb les mènsules, que majoritàriament son de proa de vaixell. En el presbiteri trobem quatre mènsules a les que a la proa de vaixell se li afegeix una bola.

Les dues mènsules més occidentals del mur nord estan decorades, una amb una bota i l’altre amb dues figures humanes assegudes, la més occidental sembla tenir un nen o animal al costat i l'altra sembla que ens mostrava el penis, que li ha desaparegut.

Mènsula esculpida    Mènsula esculpida

El mur sud és el que presenta més mènsules esculpides. Veiem a un home ensenyant-nos el seu membre, dos caps humans i un altre rostre, en aquest cas d’aspecte grotesc.

Mènsula esculpida     Mènsula esculpida

Mènsula esculpida     Mènsula esculpida


Hi ha un segon nivell de mènsules en aquest mur, en el sector més occidental, on veiem a un altre home ensenyant el seu penis i un home assegut, que probablement també tenia una actitud eròtica. Les altres són de cavet.

Mènsula esculpida    Mènsula esculpida

S’accedeix al temple mitjançant dues portes: una oberta en el mur sud i l’altra en el mur oest. Aquesta darrera està formada per dos arcs en gradació apuntats i resseguits per un guardapols escacat.


Els arcs descansen en una imposta decorada amb estrelles de vuit puntes dins d’un quadrat.

Detall de la portalada   Detall de la portalada

En el interior del primer brancal del costat dret hi ha una inscripció que ens diu ESTA PILA PUSO AQ(U)I FERNAN GARCIA CL(ER)IGO CON ESTAS OB(RA)S.

També trobem una inscripció al llarg del costat dret de la façana, en aquest cas va quedar parcialment oculta per la col·locació d’una imatge de sant Cristòfol.


Els fragments que podem llegir fan referència a SA(NC)T I JO(A)N AP(OSTO)L EV(ANGELI)STA S(AN)C(T)A CATERINA.


En l’angle sud-oest veiem dos carreus més amb inscripcions, en aquest cas molt erosionades, en les que només podem deduir la data en que van ser gravades, que és 1356.

Fragment de la inscripció   Fragment de la inscripció

Fragment de la inscripció


El tipus de lletra és el mateix, per tant podem pensar que el clergue Fernán García va fer alguna mena d’obra d’ampliació en 1356 i va fer instal·lar la pila baptismal o beneitera. Es molt probable que el temple en aquell moment estigués dedicat a Sant Joan Evangelista i Santa Catalina.

En algun moment posterior a aquesta data es va col·locar al damunt una mena de retaule de pedra que, com ja hem comentat, conté una gran imatge de sant Cristòfol amb el Nen-Crist a les seves espatlles. Quatre personatges sostenen el cinturó del sant. Es creu que aquesta imatge va ser portada d’un altre temple.


En els laterals del bloc de pedra on està tallat sant Cristòfol, trobem algunes figuretes esculpides. En el costat esquerre veiem a Crist en Majestat i dues dones amb la mà sobre el pit. En el costat dret veiem una dona de similars característiques i per tant podrien representar a les tres Maries. Per sota d’aquesta tercera dona hi ha un monjo pregant i una dona en la mateixa actitud, però agenollada.

Figura esculpida de Crist   Figura esculpida d'una dona

Figura esculpida d'una dona   Figura esculpida d'un monjo

Figura esculpida d'una dona   Figura esculpida d'una dona pregant


Aquestes imatges estan dins un arc de mig punt decorat amb petits caps humans.


En els brancals hi ha tot de personatges esculpits dins un petit arc. En el costat esquerre hi ha vuit figures, agrupades per parelles i que porten una palma i un recipient o un llibre. En el costat dret hi ha sis personatges amb les mateixes característiques, alguns dels quals porten una creu. També hi ha un crucificat en la part superior. Els estudiosos han interpretat que es tracta de Crist Crucificat, acompanyat de María, de Josep d’Arimatea i dels dotze apòstols. En el lateral del costat dret veiem una figura orant.

Figures esculpides en els brancals   Crucificat esculpit en el brancal

Figures esculpides en els brancals   Figures esculpides en els brancals

Figures esculpides en els brancals   Figures esculpides en els brancals

Figures esculpides en els brancals   Figures esculpides en els brancals

Figura orant


En el mur sud trobem una altra porta d’entrada, formada per dos arcs apuntats. Com en el cas de la principal, té decorats els cimacis, en aquest cas amb animals com serps o centaures, personatges amb cua i també unes rodes.

Porta del mur sud

Detall del cimaci   Detall del cimaci


La façana oest està coronada per un campanar de cadireta de dos pisos i dues finestres en cadascun d’ells. El superior va ser afegit posteriorment, probablement quan es va reformar la nau.