País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


Nuestra Señora de la Asunción d'Okina
(Bernedo)

 42º 45.9,741'N ; 2º 35,295'O    




El nucli d'Oquia apareix citat per primera vegada l'any 1025, en un document del bisbe Jerónimo Aznar. En 1203, trobem documentada l'església de San Miguel d'Oiquina quan Sancha Pedriz de Uztuniga va donar-la al monestir d'Irache. No hi ha cap altra referència a un temple dedicat a Sant Miquel en aquesta població, per tant, podria tractar-se del mateix temple? La cosa encara es complica més, per que en el segle XVIII el temple parroquial d'Okina apareix amb l'advocació de San Cristobal. No és fins el segle XIX que trobem documentada l'advocació actual.


Okina va ser vila reial, però el monarca la va vendre a la família Sánchez Samaniego de Laguardia. Era una vila important, malgrat tenir sempre pocs habitants, doncs per ella hi  passava una important la ruta comercial de vi i peix en èpoques medievals.

L'església va ser construïda en època medieval, com es veu en la capçalera plana, feta amb carreus regulars, però en segles posteriors es va modificar la nau, sobrealçar l'absis i se li va afegir una torre campanar, una sagristia i el porxo que protegeix la porta d'entrada, del segle XIII.


Està formada per set arquivoltes apuntades i en gradació.


La primera arquivolta presenta un bossell i un fris de besants. En aquesta primera arquivolta trobem tres discos, similars als que veiem en l'església de Gazeta i en la de Luzuriaga. Com en el cas de Gazeta no presenten cap decoració, a excepció d'un que presenta una estrella incisa. Creiem que aquesta ha estat realitzada en època moderna i que en el passat aquestes circumferències estaven pintades.

Disc de la primera arquivolta

Disc de la primera arquivolta   Disc de la primera arquivolta


Les altres arquivoltes senars estan decorades amb un bossell. En la segona arquivolta veiem fulles d'acant. En la quarta, en canvi, hi ha tiges entrellaçades, que creen uns espais on hi ha una mena d'escates i un fris de besants per la part superior. En la sisena es van esculpir acants en els extrems, però la resta està decorada amb un cilindre buidat en l'arquivolta. El conjunt està protegit per un guardapols llis, a excepció de l'arrencada del costat dret, on tornem a veure tiges ondulants i motius vegetals.

Detall de la portalada

Detall de la portalada   Detall de la portalada

Detall de la portalada   Detall de la portalada


Les arquivoltes descansen en parelles de columnes. Les que estan en els arcs parells són exemptes, mentre que les dels arcs senars són esculpides directament en els brancals. En els capitells més exteriors del costat dret es pot contemplar una escena de caça, on hi ha un personatge que està tocant un corn i porta una llança a la mà. L'acompanya un gos i es disposen a atacar a dos senglars. Al costat d’aquesta escena, en el lateral del capitell, hi ha un lleó rampant.


El següent capitell representa el cap d'una dama noble amb amb barballera i lligadura. Sota la galta esquerra del personatge hi ha un castell, probablement la representació d'Alfons VIII. El lleó rampant que hem vist en el capitell anterior, segurament representa a la dona del monarca, Leonor Plantagenet. Segons la historiadora de l'art Isabel Mellén, aquesta dama esculpida representaria a la patrocinadora del temple, Sancha Pedriz de Uztuniga.



La decoració de la resta de capitells està formada per motius vegetals i fulles d’acant distribuïts en dos nivells, exceptuant un en la part esquerra, on hi ha el bust molt malmès d’una figura que podria ser un guerrer.

Capitell vegetal   Capitells vegetals

Capitell amb un personatge   Capitell vegetal

Capitell vegetal   Capitell vegetal

Capitell vegetal   Capitell vegetal

Capitell vegetal   Capitell vegetal

Capitell amb un personatge   Capitell vegetal


Els cimacis també estan ornamentats amb motius vegetals, entre els que veiem un cap del que surten unes tiges.

Detall del cimaci    Detall del cimaci

En l'absis es conserva una finestra romànica. Està formada per dos arcs de mig punt decorats amb una motllura, que descansen en dues parelles de columnes amb capitells decorats amb motius vegetals. Els fusts es van col·locar quan es va restaurar la finestra. Les bases estan decorades amb semicercles.


També trobem una altra finestra de característiques similars en el mur sud i que actualment dóna a la sagristia. Un arc de factura posterior la parteix en dos.

Totes dues es van descobrir fent unes obres de restauració dirigides pels veïns del poble entre els anys 2003 i 2004. En veure que la seva església estava molt malmesa van organitzar-se per salvar-la, recuperant alguns elements del seu interior i l'absis. Malauradament, aquesta acció, feta de bona fe però sense els coneixements específics, va provocar la pèrdua de diversos elements valuosos. Es van repicar les parets, eliminant la capa de calç que les cobria i que en alguns punts contenia restes pictòriques del segle XVI. També es va eliminar la policromia gòtica que s'havia conservat en les claus de volta i els nervis del sostre.  La pica baptismal va ser mutilada, en retallar la part superior, per tal de fer-la més uniforme.  També van patir els efectes d'aquesta restauració diversos retaules dels segles XVI i XVII, que durant les obres no es van protegir de la manera més adient.

Lamentem la deixadesa de les administracions i els bisbats, que ens molts casos tenen abandonats i en greu perill infinitat de monuments al nostre país. Això fa que la gent que s'estima aquests edificis i els sent com a propis intenti fer tot el possible per dignificar-los, a vegades sense encert. La llàstima és que les administracions no ajudin i assessorin a aquelles persones o entitats que voluntàriament volen restaurar-los.