País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


Nuestra Señora de la Asunción d'Arriola
(Asparrena)

   42º 54,752'N ; 2º 23,452'O    




La primera notícia documental que ens ha arribat del nucli d'Harriolha la trobem en la relació de pobles que pagaven tributs al monestir de San Millán, en 1025. Posteriorment apareix en la relació de pobles que va fer el bisbe Aznar l'any 1257. Uns anys més tard, en 1292 apareix com una de les poblacions que va aportar fons per conquerir Tarifa.


La construcció actual data del segle XVI, moment en que la població gaudia d'una certa prosperitat gràcies als seus boscos i a les pastures. Del temple romànic es conserven alguns elements, el més important la torre campanar, del segle XIII.


Està situada en l'angle sud-oest i presenta una planta quadrada i dos cossos d'alçada. En el segle XVII es van reconstruir els murs nord i oest, que s'havien ensorrat.



Els murs sud i est mantenen la decoració romànica. En el pis inferior veiem quatre arcs cecs, agrupats de dos en dos. Els del costat est estan parcialment destruïts per la presència de la teulada del porxo. 

Vista de la torre   Vista de la torre

En la part central del mur els arcs descansen en una columna, que en el mur est no arriba al terra per la presència de la porta d'accés.


Aquestes columnes tenen un capitell esculpit. El del costat sud està decorat amb motius vegetals molt estilitzats, boles en els angles i la cara d'una bèstia d'orelles grans en la part central. El del mur est també té unes semiesferes en els angles i un motiu geomètric en la part  central.

Capitell del mur sud   Capitell del mur est


Totes dues columnes tenen una base decorada amb arcs cecs. La del costat est, descansa en una mènsula, on hi ha esculpit un atlant.


Aquesta mènsula es recolza directament sobre la porta d'accés al campanar. Està formada per un arc apuntat, que està decorat amb un bossell en la part més interior i té un guardapols llis.


Cada parella d'arcs descansa en una mènsula. En el mur est a la dreta veiem una decorada amb un motiu floral i a l'esquerra una amb dos cilindres horitzontals.

Mènsula   Mènsula


En el mur sud es repeteix la mènsula amb els cilindres horitzontals, mentre que la dreta té a un personatge esculpit amb les mans alçades.

Mènsula   Mènsula


En aquest nivell, en el mur sud, s'obren dues finestres de mig punt en forma d'espitllera. Creiem que en el mur oest també hi havia dues finestres, però que van ser cegades. De fet, la biga del porxo s'encasta en el que sembla una d'aquestes obertures.

En el pis superior també hi ha dues finestres, en aquest cas apuntades i de majors dimensions per poder allotjar-hi les campanes. Les del costat sud estaven decorades amb traceries gòtiques en la part superior, que van ser mutilades per encabir-hi les actuals campanes. També tenen decorat el seu contorn amb un bossell.


El teulat es recolza en mènsules, la majoria llises, però en el mur sud podem veure algunes decorades. Veiem el que alguns estudiosos han identificat com una figura que uneix les seves mans al seu davant. A continuació tenim el que sembla una flor de campaneta i una altra flor, en aquest cas de quatre fulles, que n'ha perdut una. Després veiem dos caps: el primer és humà amb el serrell marcat i el segon és d'animal. Es completa la sèrie amb una altra flor de quatre pètals, que també n'ha perdut una i el que semblen uns triangles agrupats en dos nivells.

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida


La porta d'accés al temple també és d'època romànica, molt més simple que la de la torre. Està formada per un arc apuntat, decorat amb un bossell en l'angle interior, que es recolza directament en els brancals, on es simulen unes columnes amb els capitells vegetals.