País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


Nuestra Señora de la Asunción de Gordoa
(Asparrena)

42º 54,131'N ; 2º 33,066'O    




Trobem documentat per primera vegada el nucli de Gordova en la relació de pobles que pagaven tributs al monestir de San Millán en 1025. Posteriorment apareix amb el nom de Cordoba en la relació de pobles que va fer el bisbe Aznar l'any 1257. Uns anys més tard, en 1292, apareix com una de les poblacions que va aportar fons per mantenir el setge de Tarifa.

El temple actual es va aixecar en el segle XVI, moment en que s'amplien bona part dels temples de la zona.  De l'edifici romànic es va conservar la seva portalada del segle XIII. Està formada per cinc arquivoltes apuntades.


L'arquivolta més interna i l tercera tenen una decoració de bossell, mentre que la segona presenta uns arcs de mig punt, a l'estil de la finestra d'Argandoña, també amb una flor de quatre pètals en la unió de dos arcs.


Detall de la portalada   Detall de la portalada

El quart arc està decorat amb boles encaputxades, flanquejades per dos frisos de petits arcs de mig punt. La darrera arquivolta, que sembla més un guardapols, està decorada amb flors de quatre pètals, amb els nervis perlats.


Els tres arcs centrals descansen en tres parelles de columnes, amb els seus capitells esculpits. Començarem la nostra descripció pel capitell exterior del costat esquerre, decorat amb dos registres de tiges ondulants i perlades que acaben en un cap de serp excepte una que acaba en una fulla. Entre elles trobem petits caps d'animals. En el registre inferior, en l'angle veiem un figura que podria ser una au. El capitell central té esculpida la cara d'un home, amb el cabell pentinat i amb tirabuixons. De la seva boca broten dues serps que s'enrosquen a banda i banda de la cara. Ens sorprèn la presència de les serps, un ésser amb connotacions negatives sortint de la boca del promotor del temple. És molt probable que no estiguem interpretant correctament el significat que tenien en aquell moment les serps. El capitell interior torna a estar dividit en dos nivells. En l'inferior veiem dos cercles dins dels quals hi ha una flor de sis pètals. Entre els dos cercles, en l'angle, trobem una flor de llis i un ocell. En el registre superior veiem diferents elements vegetals.

Capitell amb la cara d'un home

Capitell de la portalada   Capitell de la portalada


En el costat dret veiem un capitell molt similar al que acabem de descriure en la posició més propera a la porta. El segueix el capitell on es representa el cap d'una dama noble amb barballera, la promotora del temple, que està flanquejada per quatre boles amb caputxa. En el capitell exterior, novament dividit en dos registres, veiem una flor circumscrita com les descrites anteriorment, una estrella de sis puntes, un ocell i motius vegetals, com per exemple flors de llis. Tots els capitells tenen un collarí decorat amb tiges ondulants, que novament ens transporten a la finestra d'Argandoña.

Capitell amb la cara d'una dama

Capitell de la portalada   Capitell de la portalada


Entre les columnes principals trobem unes de secundàries, més petites,  amb capitells de temàtica vegetal molt simple i també trobem petits ocells.

Detall de la portalada   Detall de la portalada   Detall de la portalada

Detall de la portalada   Detall de la portalada

Detall de la portalada   Detall de la portalada


Les bases de les columnes estan també decorades, presentant dos nivells d'arcs de mig punt les principals i un sol arc en cada costat les més petites.