País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


Nuestra Señora de la Asunción de Okariz
(San Millán)

   42º 50,310'N ; 2º 21,451'O    




Trobem documentat primera vegada el lloc d’Ocariz l’any 1025 en la Reja de San Millán, un document on es detallen les donacions que feien els municipis a aquest monestir. En 1289 el rei Sancho IV de Castella va concedir a les poblacions d’Okariz i de Munain d’associar-se amb Salvatierra, que depenia del monarca. Aquest agermanament no es va materialitzar fins l’any 1322.


L’edifici actual correspon al segle XVI, tot i que es conserva part de l’antiga portada i el porxo que la protegia. Aquests es troben en el mur sud i son obra del segle XIII.


La porta va ser cegada i es va redescobrir durant unes obres realitzades en 1973. La seva decoració està clarament inspirada en la portada d’Estíbaliz.


La formen dues arquivoltes apuntades en gradació. L’exterior està decorada amb fulles d’acant, mentre que la interior presenta un bossell.

Detall de l'antiga porta   Detall de l'antiga porta


L’arc interior descansa en els brancals, bellament decorats amb motius vegetals. En el costat esquerre trobem dos dibuixos diferents. En la part baixa trobem una tija ondulant i perlada que va creant espais en els que hi ha una planta de tres fulles. Envolta el conjunt un fris de besants. En el carreu superior les tiges ondulants creen una mena de cercles on hi ha una flor. Aquest mateix motiu es reprodueix en el brancals del costat dret.

Detall del brancal esquerre   Detall del brancal dret

Detall del brancal esquerre   Detall del brancal dret


L’arc exterior es recolza en dues columnes que tenen el fust decorat amb motius de cistell. Els seus capitells també estan decorats, en aquest cas amb motius vegetals.

Columna, capitell i brancal   Columna, capitell i brancal

Capitell esquerre   Capitell dret


La porta estava protegida per un porxo realitzat uns anys més tard a jutjar pel seu estil, més proper al gòtic. Aquest era utilitzat com a enterrament i va estar en funcionament fins l’any 1616. Entre 1563 i 1564 es va decidir obrir una nova porta en el costat oest del temple per no haver de passar per aquest lloc d’enterrament, en un moment on la pesta afectava a la zona.


Aquest porxo estava cobert per dues voltes, avui desaparegudes i de les que es conserven les arrencades dels seus arcs i nervis.


S’accedia al porxo per una porta oberta en el costat sud. Està formada per tres arquivoltes apuntades en gradació. Les dues interiors presenten una decoració a base d’un bossell, mentre que l’exterior té fulles d’acant i fulles lanceolades en la part exterior.


Totes elles es recolzaven en parelles de columnes, que malauradament hem perdut en gran part. Els capitells que es conserven són de temàtica vegetal.

Capitells de la portalada   Capitell de la portalada

Capitell de la portalada   Capitell de la portalada

Capitell de la portalada

Capitell de la portalada   Capitell de la portalada


Entre les columnes, com en molts altres temples de la zona, trobem unes columnetes més petites i esculpides directament en els brancals. Els seus capitells són de temàtica geomètrica molt esquemàtica a excepció d’un del costat esquerre on hi ha un mascaró.

Capitells de la portalada

Capitell de la portalada   Capitell de la portalada


Es conserven algunes de les bases de les columnes, decorades amb motius geomètrics.

Base de columna   Bases de columnes

En l’interior del temple es conserva un fragment d’imposta, decorat amb palmetes i altres elements vegetals, que serveix de suport a una imatge moderna de Sant Josep. A l'esquerra de la porta es conserva un fragment d'imposta similar.


També es conserva una talla de San Miguel del segle XIII i una Mare de Déu del XIV, que en el segle XVIII es van enterrar als peus del temple, en retirar-les del culte, tal i com era tradició. Van ser localitzades en la restauració abans comentada de l’any 1973.