País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


Nuestra Señora de Urrialdo en Martioda
(Vitòria-Gasteiz)

  42º 53,281'N ; 2º 46,613'O    




L'antic nucli de població d'Urrialdo apareix citat per primera vegada en la Reja de San Milán de la Cogolla, on s'indica el tribut que pagava la població al cenobi. Probablement va quedar gairebé despoblat arran de les guerres de bàndols que van tenir lloc a finals del segle XIV i principis del XV en el País Basc entre les diferents famílies de nobles. A partir d'aquell moment només van quedar en peu l'església i una casa, que en 1935 va patir un incendi. Malauradament, el foc va afectar també a l'església, que a partir d'aleshores va quedar en runes i per tant abandonada.


Un any després es van localitzar unes pintures murals en estil gòtic lineal, que cobrien el presbiteri i estaven datades en el segle XIV. Representaven a diversos sants, distribuïts en tres nivells, que malauradament es van perdre a causa de la humitat i la pluja, doncs cal recordar que un any abans s'havia ensorrat la coberta a causa de l'incendi.


Per sort si que es conserva la imatge de la Mare de Déu que presidia el temple. Es tracta d'una talla gòtica de finals del segle XIII o principis del XIV i que podem venerar en la parròquia de Martioda.

El temple estava format per una sola nau, coberta amb un volta apuntada, de la que encara es conserva l'arrencada en el mur sud. També es conserva la imposta, que marcava on s'unien el mur i la volta.


En el mur sud es conserva una pilastra amb una columna adossada. El seu capitell presenta únicament dues petxines esculpides.


Una reixa impedeix entrar a l'interior de la nau, totalment envaïda per la vegetació. 


En el mur sud s'obre la porta d'entrada. En un mur adossat s'obren els quatre arcs apuntats, únicament decorats amb un bossell en l'aresta. Les dues arquivoltes centrals també presenten una incisió resseguint en traçat de l'arc. El conjunt està protegit per un guardapols sense decoració. Els arcs descansen en els brancals, on s'han esculpit unes columnes, sense capitells. En els dos extrems del mur trobem també una columna d'aquestes mateixes característiques.


En aquest mateix mur trobem una finestra, que fins 1975 es conservava sencera. Malauradament avui només veiem part de la finestra i sense cap decoració. Tenia una arquivolta de mig punt, decorada amb un fris de besants i un bossell. A l'intradós hi ha esculpides fulles d'acant. Aquesta arquivolta descansava en una imposta escacada, que al seu temps es recolzava en dues columnes amb capitells vegetals.


També hi havia una finestra en el mur est de la capçalera, però aquesta s'ha perdut totalment.


Es conserven diverses mènsules en la part superior del mur sud. La gran majoria són llises, a excepció de dues que es troben en l'angle sud-oest, que tenen la forma de cap d'animal.

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida