País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


Nuestra Señora del Campo de Maeztu
(Arraia-Maeztu)

   42º 44,386'N ; 2º 27,334'O    




El lloc de Bahaeztu apareix documentat en la Reja de San Millán de principis del segle XI. D'aquest document es dedueix que el poble gaudia d'una certa importància econòmica, doncs es troba en un dels camins que en època medieval comunicaven Vitòria amb el que avui coneixem com a Rioja Alabesa. A partir del 1369, la família Gaona serà la propietària de la zona i va afavorir el creixement de Maeztu en detriment dels petits nuclis dels voltants, que van perdre la seva població. En alguns casos, malgrat desaparèixer el nucli de població, la veneració a les imatges de les esglésies va permetre que aquestes es conservessin, com en aquest cas. L'advocació inicial del temple era a Santa Eufemia, però es va canviar en el segle XVIII, quan es van instal·lar en aquest temple la talla de la Verge i el retaule d'una església veïna, que es va ensorrar degut a l'abandonament. El trasllat de la imatge de Maria va fer que també es traslladés l'advocació. A més d'aquests dues peces, es creu que es van traslladar altres elements, potser finestres, portes o mènsules, però no tenim cap document on es detallin quins van ser traslladats i quins formen part d'aquesta església des dels seus inicis.   


Està formada per una sola nau de tres trams, coberta amb una volta apuntada, reforçada per dos arcs torals. La capçalera és plana i també es cobreix amb una volta de perfil apuntat, però més suau.


La nau i l'absis s'uneixen en un doble arc triomfal lleugerament apuntat. L'arc interior descansa en dues columnes adossades, que tenen els capitells esculpits amb uns motius força curiosos. En el costat dret veiem el que semblen dos grius o bèsties alades, que giren el cap vers la seva cua. En la part més occidental del capitell veiem motius vegetals, que també trobem en el capitell del costat esquerre. A diferència del capitell anterior, els grius no giren el cap si no que sembla que vulguin picar el cap d'un personatge que hi ha entre totes dues bèsties. Aquest porta un vestit amb plecs geomètrics. Alguns historiadors de l'art han vist en aquest personatge a Alexandre Magne, en el moment que  va capturar dues grans aus o grius i va col·locar un cistell entre totes dues per poder volar i veure més enllà de la terra coneguda. És una història força popular en l'edat mitjana i que trobem esculpida en nombrosos llocs, com per exemple en l'església de la Magdalena de Tudela o en el claustre de San Pedro de la Rua, a Estella. Aquesta de Maeztu seria una representació molt bàsica de la història i desconeixem per que es va esculpir en aquest temple.


En l'absis s'obren dues finestres: una en el mur est i una en el sud. La del costat est és la més interessant. Està formada per dos arquivoltes apuntades.


La interior presenta decoració vegetal, mentre que l'exterior té esculpides unes piràmides.


Els dos arcs descansen en dues parelles de columnes, que tenen els seus capitells de temàtica vegetal.

Capitells del costat esquerre  Capitells del costat dret

Per la part interior, recuperada en la restauració feta en els anys vuitanta del passat segle, només presenta un arc, que també descansa en columnes i capitells vegetals. En el del costat esquerre hi veiem també un cap humà.

La finestra del mur sud ha patit més alteracions i està més erosionada. Exteriorment presenta una arquivolta, amb columnes i capitells vegetals molt erosionats.


Tant l'absis com la nau van ser sobrealçats a jutjar per les mènsules que trobem en els murs nord i sud. La majoria són llises i les trobem en el mur sud de la nau i en el mur nord de l'absis.


En canvi, en el mur sud de la capçalera estan decorades i encara es conserva la cornisa. D'esquerra a dreta veiem una mènsula llisa, una on veiem un personatge que té les mans a la boca, dos rotlles horitzontals i una piràmide, un quadrúpede que gira el cap per mossegar-se la cua, tres rotlles horitzontal, un personatge amb una túnica fins als peus, un cap humà amb expressió grotesca, tres caps d'animal mutilats i un cap de bèstia amb orelles punxegudes, dues grans dents i ulls prominents.

Mènsula llisa  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida


El més destacat del temple és la porta oberta en el mur sud. Està formada per quatre arcs apuntats i en gradació.


Les arquivoltes presenten un bossell en l’angle i un fris de besants circumscrits tant en la part externa com interna, a excepció de l’arc més intern, que només el té en la cara exterior. Protegeix el conjunt un guardapols decorat amb fulles vegetals molt estilitzades. Aquestes estan separades entre elles per una franja perlada. Aquests arcs descansen en una imposta decorat amb el mateix motiu que el guardapols.

Detall de la porta d'accés   Detall de la porta d'accés

En els brancals es van simular les columnes i els seus capitells, amb una decoració a base d’incisions en forma de V.

Capitells de la portalada   Capitells de la portalada

La porta està construïda en un bloc de pedra que sobresurt del mur i que en les cantonades exteriors té columnes de característiques similars a les de les arquivoltes.

Detall de la portalada   Detall de la portalada

Sobre la porta trobem vuit mènsules esculpides, que representen un cap d’home recolzat en un cilindre horitzontal, com si fos un coixí, tres cilindres horitzontals, un altre cap amb solideu, una mènsula llisa, un altre cap d’home, tres motllures convexes, una bota y un cap de dona amb barballera. Les cares dels extrems, més treballades que les altres, podrien correspondre als patrocinadors del temple, com és habitual per la zona.

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula llisa  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida 


Durant la restauració que es va realitzar en 1981 es va desmuntar l’antic retaule de principis del XVIII, procedent de l’antiga capella de Nuestra Señora del Campo i ja no es va tornar a muntar.