Ens trobem amb un temple aixecat a finals del segle XIII amb unes formes que ja ens acosten al incipient gòtic. D'aquest temple conservem la capçalera poligonal, el presbiteri, el primer tram de la nau, cobert per voltes nervades i el pòrtic, amb la porta d'accés. La resta del temple correspon al segle XVI. 

El més interessant d'aquest temple és que conserva el porxo d'època romànica, malgrat que ha estat molt modificat al llarga dels segles i que actualment està tancat amb pany i forrellat, perdent així la seva funció i també impossibilitant la visualització del seu interior i de la porta d'entrada.

Està format per tres arcs apuntats, el central més gran,  que en el segle XVIII van ser cegats i decorats amb un òcul i quatre discos al seu voltant. 

Els arcs, ara cegats, es recolzaven en columnes amb capitells simples de temàtica vegetal, que encara podem veure parcialment.

El mur exterior està dividit en tres espais gràcies a quatre columnes adossades. Tres dels quatre capitells presenten decoració vegetal. El de més a la dreta estava decorat amb caps humans, creiem que femenins, malauradament està molt erosionat. Aquests capitells arriben fins la cornisa, que originàriament estava escacada, però de la que només s'han conservat uns pocs fragments.

Aquest porxo conserva dos trams coberts per voltes de creueria. Els potents nervis i arcs de separació descarreguen la seva força en pilars, que tenen majoritàriament capitells vegetals a base de fulles d'acant i volutes. També en trobem alguns amb caps d'animals .

El porxo protegeix l'antiga porta d'entrada, ara cegada. Està formada per sis arquivoltes lleugerament apuntades. Els arcs parells estan decorades amb fulles d'acant, mentre que les altres amb bossell i en el cas de l'arc interior també té puntes de diamant. El conjunt està protegit per un guardapols, també decorat amb motius vegetals.

Els arcs descansaven en columnes, algunes de les quals han perdut el fust però que conserven els capitells decorats amb fulles d'acant.

En el mur nord es conserva una única mènsula esculpida, que presenta el cap d'una dona amb toca. Quan vam visitar el temple no coneixíem la seva existència i per això no el vam fotografiar. Tampoc no vam poder fotografiar l'interior del porxo, que esperàvem que estigués obert o tancat amb una reixa i no amb portes, que no permeten veure l'interior. Ho seguirem intentant en futurs viatges a la zona.