País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


San Andrés de Vírgala Mayor / Birgaragoien
(Arraia-Maeztu)

   42º 45,254'N ; 2º 28,480'O    




Birgara de Suso és el nom amb que trobem citat el lloc de Vírgala Mayor en la Reja de San Millán, un document de principis del segle XI. Aquesta població formava part del senyoriu de la Vall d'Arraya, inicialment en mans de la família Gaona. Posteriorment, en 1632, va passar als Samaniego de Laguardia.


L'església medieval va ser profundament reformada en 1828, moment en que se la va dotar de l'aparença actual. Està formada per una nau dividida en dos trams, coberts amb voltes de creueria. En 1992 el temple amenaçava amb ensorrar-se. Per sort, els veïns no van voler abandonar el temple a la seva sort i es van posar a restaurar-lo. Malauradament, es van haver de sacrificar alguns elements, com les voltes del porxo, pel seu mal estat de conservació i l'amenaça d'esfondrament. Això va permetre recuperar totalment la portalada, que havia quedat parcialment oculta per les voltes.

La porta d'accés, oberta en el mur sud, data del segle XIII. Està formada per set arquivoltes apuntades i en gradació.


La primera arquivolta, a la que se li va afegir un arc rebaixat per crear un timpà, està decorada amb un bossell en l’aresta flanquejat per dos frisos de besants. El segon arc està decorat amb fulles d’acant bellament tallades. El tercer, cinquè i setè arcs són de bossell, mentre que el quart presenta un escacat i el sisè flors de quatre pètals. Envolta el conjunt un guardapols escacat.

Detall de la portalada  Detall de la portalada

Els arcs descansen en parelles de columnes, amb els seus capitells decorats, que ens recorden a la porta de l’església de San Pedro de Matauco. Les columnes parelles són exemptes, mentre que  les senars estan esculpides directament en els brancals.


Malauradament, el capitell més exterior de l’esquerra ha quedat ocult per la construcció d’un gran arc del porxo. El del seu costat també ha quedat parcialment mutilat, però encara podem veure un cavaller amb un escut, que està clavant la seva llança a un drac i motius florals. A continuació trobem dos serps en la part inferior del capitell, mentre que a la part superior hi veiem una àliga que té una altra au entre les seves urpes. En el següent veiem motius vegetals entre els que trobem un cap felí en la part central de cada cara. Un d’ells està molt erosionat. També veiem a un personatge barbat i amb corona, que porta una creu i la palma de màrtir. Completen el costat esquerre un capitell amb motius vegetals entre els que hi veiem dues aus enfrontades i un capitell amb una harpia.

Capitell del costat esquerre  Capitell del costat esquerre  Capitell del costat esquerre

Capitell del costat esquerre  Capitell del costat esquerre  Capitell del costat esquerre


A la dreta tenim capitells bàsicament vegetals a excepció de dos, que presenten lleons enfrontats, una àliga amb les ales obertes i una altra que té una llebre entre les seves urpes. Al seu hi veiem costat un personatge amb un cavall.

Capitell del costat dret  Capitell del costat dret  Capitell del costat dret

Capitell del costat dret  Capitell del costat dret  Capitell del costat dret

Capitell del costat dret


Les bases de les columnes són de factura molt simple, decorades amb semicercles en la part inferior.


La porta està construïda en un mur que sobresurt de la façana i per tant també tenia dues columnes en cadascun dels extrems del conjunt. Les del costat esquerre han quedat ocultes com el capitell exterior abans citat per un arc del porxo. Si que conservem les del costat dret, si bé la superior té el capitell molt erosionat. La columna del pis inferior té un capitell corinti.


Per sobre del porxo podem veure les restes d’una finestra romànica, amb el guardapols escacat i de la que es veuen dos fusts de columnes. La seva ubicació fa que sigui difícil de veure i fotografiar.

Al costat d’una finestra del mur sud, podem veure un relleu on es va esculpir un àngel i un clergue que porta un llibre. Malauradament tots dos han perdut el seu cap.


En el mur est de l’absis trobem una finestra formada per dues arquivoltes de mig punt, la interior decorada amb un bossell i l’exterior amb un bisell. Aquestes estan recolzades en columnes amb capitells vegetals a base de fulles d’acant. Protegeix la finestra un guardapols de bossell.


Però l’element més interessant es troba dins del temple i va ser trobat durant les obres de restauració que van fer els veïns. Com que el sector nord del temple estava molt afectat per humitats, va ser necessari reforçar els fonaments. En retirar la pila baptismal neoclàssica van localitzar enterrada a sota la pica romànica. Es tracta d’una pica bellament decorada amb un fris de tiges ondulants que van creant semicercles on hi ha una flor de sis pètals. Per sota trobem diversos personatges sota arcs irregulars. Veiem a un clergue, amb dos acòlits oficiant la missa davant l’altar. Un bisbe assegut a la seva càtedra amb bàcul i beneint, un monjo pregant davant un ambó, tres personatges als que va a trobar un altre que porta una copa i un altre recipient. Completa la decoració d’aquest nivell un castell i lleons rampants. Per sota hi ha un altre fris on s’entrecreuen anells perlats dins dels quals hi ha motius vegetals.

Malauradament, aquí tampoc vam trobar les complicitats o la informació necessàries per poder accedir a l’interior del temple i poder-vos oferir imatges de la pica baptismal. Ho seguirem intentant en propers viatges a la província d’Àlaba.