País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


San Esteban de Ribera
(Valdegovía)

 42º 51,062'N ; 3º 13,792'O    




El lloc de Ribera avui en dia es troba abandonat, les seves cases fa anys que es confonen entre la vegetació. Resisteix encara l'església del segle XII, dedicada a sant Esteve, en un punt elevat prop del riu Purón.


Actualment l'antic poble es troba dins el Parc Natural de Valdrerejo i per tant l'accés al temple només es pot fer a peu, però això ens permet assaborir amb més tranquil·litat el paisatge i aquest entorn natural.


En aquesta zona es va fundar en el segle X el monestir de Santiago i en 1074 el de Santa María de Mardones o Villamardones. Gràcies a això es va repoblar la vall de Valderejo, que posteriorment van potenciar els reis Alfons VIII i Alfons X amb la concessió de furs a les poblacions de la zona.


El temple té planta rectangular amb capçalera plana i una sagristia adossada al mur sud, ara en runes. Per sort, fa uns anys es va substituir tota la coberta, el que n'assegura la seva estabilitat, de moment.


Destaca la gran finestra oberta en el mur est, de perfil gòtic, feta amb tres arcs apuntats en gradació. Actualment es troba cegat d’una forma força maldestre.

Finestra de l'absis   Finestra de l'absis

Per la part exterior té al seu damunt uns caps esculpits. Sobre l’arc apuntat veiem dos caps humans contraposades. El flanquegen dos caps més, en aquest cas de tipus animal, un d'ells, malauradament, mutilat.

Finestra de l'absis

Cap d'animal  Caps humans  Cap d'animal


La porta d’accés s’obre en el mur sud. Està formada per tres arcs apuntats en gradació. Els dos exteriors presenten forma de bossell, mentre que l’interior és llis.


Els arcs exteriors es recolzen en columnes amb els capitells esculpits. En el capitell exterior de l’esquerra veiem a dos guerrers, vestits amb cota de malla, lluitant amb espasa i escut. Entre ells trobem un altre personatge, a qui se li atribueix la figura de la Prudència, que posa seny entre els cavallers.


Al seu costat tenim un cap monstruós de grans dimensions amb un rostre amenaçador, que podria ser un lleó.


A la dreta trobem un altre cap, en aquest cas humà, amb la boca mig oberta, mostrant-nos les dents.


En el capitell exterior veiem a un centaure a punt de disparar una fletxa.


Aquesta porta estava protegida per un porxo, avui desaparegut i del que ens queden els forats on es col·locaven les bigues.


En accedir a l’interior del temple ens sorprèn fer-ho dins una gàbia. Aquesta va ser col·locada per la Diputació Foral d’Àlaba per permetre l’accés a l’interior, però evitant els actes vandàlics.


Un cop superada aquesta primera impressió, ens trobem amb una nau coberta amb una volta apuntada, que està reforçada per arcs torals.


Aquests arcs descansen en columnes, algunes de les quals tenen els seus capitells esculpits. En l’arc que hi ha en el presbiteri, trobem grans fulles en el capitell esquerre i dues cares contraposades amb expressió trista en el costat dret.

Capitell del presbiteri   Capitell del presbiteri

En el següent arc, que separa la nau del presbiteri, veiem unes aus de coll llarg i cap força estrany, que s’entrellacen pel coll i una serp entre les dues parelles d’aus, en el capitell esquerre i dos llops i un cap humà en el del costat dret.

Capitell de l'arc triomfal   Capitell de l'arc triomfal

La resta de capitells són llisos.

Capitell de la nau   Capitell de la nau

Capitell de la nau


En el mur nord podem trobar un parell de caps contraposats com els que hem trobat en la part exterior del presbiteri, sobre la gran finestra.


En el mur sud, en canvi, trobem el que segurament va ser un arcosoli o altar lateral.


També en l’interior del temple es conserva una pica baptismal gallonada. La part baixa de la copa està decorada amb unes incisions en forma de quadrat.


Però sens dubte el més interessant d’aquest temple son les pintures murals que es conserven en la capçalera, d’època tardo-gòtica. Aquestes estaven ocultes darrera del retaule del segle XVI, que tapava completament el mur est. En quedar abandonat el poble es va decidir, en la dècada dels vuitanta del passat segle, traslladar el retaule al Museu de Belles Arts d’Àlaba. En retirar-lo van aparèixer aquestes pintures, a la que se’ls va fer una mínima restauració.


Veiem representats a banda i banda de la finestra i sobre un fons gris als Apòstols. Només sabem identificar a sant Pere amb les seves claus a la esquerra de la finestra, a sant Pau amb l'espassa a la dreta i també a sant Jaume, vestit de pelegrí.

Sant Pere i altres Apòstols    Sant Pau, sant Jaume i altres Apòstols

En un registre inferior veiem a Adam i Eva al voltant de l'Arbre Prohibit, on està enroscada una serp amb cap de dona. Els acompanya l'àngel que els fa fora del Paradís per haver menjat la fruita prohibida.


A la dreta de la finestra veiem a sant Llorenç, que porta la graella amb la que va ser torturat. Al seu costat, tot i que una mica més avall, trobem a sant Esteve i a sant Miquel.

Sant Llorenç    Sant Esteve i sant Miquel

En la part superior del mur est de la capçalera veiem petites restes de pintura mural, que no hem sabut desxifrar degut al seu estat fragmentari.


En el mur sud del presbiteri veiem representada la lluna i el que semblen els símbols del Tetramorf de sant Lluc (bou) i sant Mateu (home alat). Una finestra oberta posteriorment ens impedeix saber si estaven representats els altres dos evangelistes o bé, com nosaltres suposem, estaven representats en el mur nord, juntament amb el sol, en una part on no s'ha retirat la capa de calç.


Si que veiem en el costat nord del temple la figura de sant Cristòfol.


També hi ha zones del temple on es conserva la pintura que reprodueix carreus dins dels quals hi ha estels.


Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos pisos. En l'inferior s'obren dos ulls de mig punt, formats per arcs dobles. En el pis superior només s'obre un ull, també de mig punt i d'arc simple.