País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


San Juan d'Amamio
(Asparrena)

  42º 53,346'N ; 2º 18,570'O    




El lloc d'Hamamio, avui despoblat, apareix citat per primera vegada l'any 1025 en la relació de pobles que pagaven tributs al monestir de San Millán, moment en que hi vivien unes 10 famílies. Posteriorment apareix en la relació de pobles que va fer el bisbe Jerónimo Aznar l'any 1257.


 En 1556 l'església consta com a simple ermita, per tant el nucli de població ja havia desaparegut. Probablement per aquest motiu no ha patit gaires alteracions al llarg dels segles i manté l'estructura amb que va ser aixecada en el segle XII. Està formada per una sola nau de petites dimensions, acabada en un absis de planta quadrada.


En el mur est s'obre una finestra de mig punt, decorada externament per una arquivolta motllurada, que es recolza en dues columnes i que està protegida per un guardapols escacat.



Els seus capitells estan decorats amb una àliga en el de l'esquerra i dos lleons amb el cap comú en el de la dreta. En tots dos capitells el cimaci està decorat amb palmetes, que estan dins de cercles fets amb tiges.

Capitell esquerre  Capitell dret

La nau estava coberta amb una volta apuntada, que en algun moment va cedir i actualment presenta una estructura de fusta. Probablement, també es va ensorrar en el mateix moment el mur sud, que actualment es presenta refet uns centímetres més al nord, coincidint amb el mur de l'absis. També creiem que es va ensorrar la volta de l'absis, substituïda en aquest cas per una volta de canó força irregular, que arrenca de les impostes escacades on començava la volta original, probablement apuntada.

En reconstruir el mur sud es va refer la porta d'entrada amb molts menys elements que l'original. Actualment és de mig punt, un xic irregular, amb una motllura i bossell en la part interior.


En l'interior del temple es conserven dues de les columnes que formaven aquesta porta d'accés. El capitell interior és el més interessant, doncs hi trobem representats a dos dimonis que agafen pel braç i estiren pel cabell a un personatge, que probablement no s'ha comportat correctament en vida. En el cimaci hi veiem un cap d'animal en l'angle i motius vegetals en els dos costats. L'altre capitell és de tipus vegetal i presenta un cimaci similar a l'anterior, si bé mutilat en l'angle. 

Malauradament, durant la nostra visita a la zona no vam trobar les complicitats suficients, ni la informació necessària, per a poder accedir a l'interior d'aquest temple i així oferir-vos imatges dels capitells. Ho seguirem intentant en futurs viatges.

En els murs nord i sud de la nau es conserven fragments de la cornisa escacada i sota d'ella algunes mènsules esculpides i altres llises. En el mur nord tots són llisos a excepció dels quatre que veiem en l'absis, decorats amb una bola encaputxada, on es pot constatar que el mur va ser sobrealçat.

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

En el mur sud veiem també quatre mènsules amb alguna decoració. Una d'elles té el cap d'un animal mutilada, dues tornen a mostrar una bola encaputxada i la darrera presenta una franja vertical.

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida