A l'altra banda de la via del tren del nucli urbà de Elburgo/Burgelu, trobem aquest temple, que va ser la parròquia del desaparegut poble de Arrarain. En 1337, quan el rei Alfons XI va concedir el títol de vila a Elburgo, va ser annexionat a aquesta, fet que va provocar que els seus habitants es traslladessin i el nucli de Arrarain quedés abandonat. 

Del temple romànic, de finals del XII, només en conservem la seva capçalera, formada per un absis semicircular, precedit per un ampli presbiteri cobert amb volta de canó. La resta del temple correspon a una reforma feta en el segle XVIII. La comunicació entre la nau i el presbiteri es realitza mitjançant un arc triomfal de mig punt, que es recolza en dues columnes adossades amb capitells esculpits. El de l'esquerra representa una figura amb les ales desplegades, on s'hi aixopluguen dos personatges, mentre altres dos l'ajuden a estendre les ales. En el capitell del costat dret es va representar un motiu geomètric a base de triangles.

En el centre del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt, decorada amb una arquivolta. Aquesta descansa en dues columnes, que tenen capitells historiats.

En el capitell esquerre veiem a dos personatges lluitant, mentre un altre, molt erosionat, els mira. En la cara interna veiem a un quadrúpede. El en capitell dret hi ha tres figures vestides amb llargues túniques junt a una creu processional. En l'extrem més exterior podem veure a dues aus.

Les bases de les columnes estan decorades amb motius de soga.

Per la part interior, la finestra presenta la mateixa decoració amb una arquivolta. En el capitell esquerre veiem a un capellà amb les mans alçades, al seu costat un altre personatge està lluitant amb una serp. En el costat dret tornem a veure al personatge alat que protegeix a dues figuretes. Les bases de les columnes presenten una decoració a base de flors de quatre pètals.

També presenten decoració escultòrica alguns de les mènsules que hi ha sota la cornisa. Així podem veure una bota, el cap d'un animal amb la boca oberta i una llarga llengua, un músic amb un instrument de corda i arc, un altre músic que té el que sembla una viola de roda, una creu, una decorada amb un escacat, una altra amb franges verticals i una amb un guerrer amb espasa i escut.

Un cop més, hem de dir que durant la nostra visita a la zona no vam trobar les complicitats suficients, ni la informació necessària, per a poder accedir a l'interior de temples com aquest i així oferir-vos imatges dels capitells. Ho seguirem intentant en futurs viatges.