País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


San Julián d'Aistra
(Zalduondo)

   42º 53,708'N ; 2º 20,318'O    




Haiztara apareix ja citat en un document de l’any 1025 del monestir de San Millán. Tornem a trobar documentat aquest lloc en 1257, en un document del bisbe Jerónimo Aznar. No sabem quan va quedar abandonat, però creiem que va ser durant la segona meitat del segle XIII, doncs no apareix en la relació de pobles que van fer donatius per a la conquesta de Tarifa.

El temple de San Julián va ser la parròquia del nucli d’Aistra, avui desaparegut. Inicialment estava dedicada a san Julián i Santa Basilisa, advocacions que va mantenir fins a principis del segle XIX. Aquests dos sants, molt populars en època visigoda, fet que ens indica que el lloc va estar ocupat com a mínim des d'aquest moment. Per tal d'esclarir aquest punt, des dels anys vuitanta del passat segle s'han portat a terme diverses campanyes arqueològiques en els voltants del temple. En la primera es van localitzar 31 enterraments, excavats directament a la roca o fets amb lloses i datats entre els segles XII i XIII i majoritàriament d'infants. 


Ja en el 2006 s'inicia una altra campanya d'excavacions, en aquest cas en un terreny molt més extens. L'objectiu era localitzar els habitatges que formarien part d'aquest nucli de població. Es van localitzar forats excavats a la roca que corresponien als punts on hi havia pals de fusta, que formaven estances que es van datar entre els segles VI i VIII. Malauradament, es va tornar a cobrir amb terra la roca i la vegetació ha crescut al seu damunt, sense que el visitant pugui saber que hi va haver en aquell indret, tot i que podria ser el nucli habitat més antic del País Basc...


El temple, podria haver-se aixecat en el X, tot i que alguns estudiosos discrepen d'aquesta afirmació i situen la seva construcció en el segle XI. Pel tipus d'aparell utilitzat i estructura, nosaltres ens inclinem per la primera opció i que posteriorment es van afegir alguns elements, com les mènsules, en època romànica, coincidint amb alguna reparació de la teulada.

El temple està format per una petita nau rectangular, amb una capçalera plana. Tots dos espais estan construïts amb grans carreus, perfectament escairats i distribuïts en fileres regulars. En l'absis podem veure una imposta bisellada que recorre els seus murs.

Capçalera   Capçalera

Però l'element més interessant del temple és la finestra que s'obre en el mur est de l'absis. En un carreu s'hi va practicar una espitllera, rematada per la part superior per una circumferència, que li dóna aspecte d'arc de ferradura. Envoltant la finestra es va rebaixar el nivell de la pedra, simulant una gradació. A banda i banda de la finestra hi ha unes incisions que reprodueixen la forma de la finestra, com si fossin dues finestres cegues. Està datada en el segle X.


La resta d'obertures, fins i tot la porta d'accés, es creu que es van fer en el segle XVIII. La porta original no sabem si estava en aquest indret i va ser modificada o s'obria en un altre lloc. Per la disposició dels carreus i sense cap estudi que ho corrobori o desmenteixi, nosaltres creiem que estava en el mateix lloc, però que va ser modificada i posteriorment cegada quan es va obrir una altra en el mur oest. L'actual porta és rectangular amb llinda.


L'absis, que conserva l'altar adossat al mur est, s'obre directament a  la nau, més ampla. Tots dos espais estan coberts amb una estructura de fusta a dues aigües, que s'ha reformat en diverses ocasions. Ara caldria tornar a reparar-la, doncs vam poder diversos punts on es pot veure el cel. També convindria tancar les finestres d'alguna manera per evitar que entrin els ocells i omplin el terra d'excrements.

Interior de l'absis   Interior del temple  

Sota la teulada de la nau veiem algunes mènsules esculpides, de factura molt arcaica. En trobem tres en el mur sud i tres en el nord. Les més interessants es trobem en el mur de tramuntana. Dues representen un cap humà, mentre que l'altre té a un home que obre les cames per mostrar-nos els genitals.

Mènsula del mur nord  Mènsula del mur nord  Mènsula del mur nord

En el costat sud tenim una mènsula totalment llisa, en forma de T i dos caps, erosionats i mutilats, cosa que impedeix definir si són humans o d'animals.

Mènsula del mur sud  Mènsula del mur sud  Mènsula del mur sud

En l'interior del temple es conserva una pila baptismal del segle XVI.


Probablement a principis del segle XIX es va allargar l'edifici cap a l'oest, amb un cos separat de la nau i amb una porta pròpia a l'exterior. Creiem que es va construir com un porxo, doncs té una porta que comunicava amb la nau, actualment cegada. L'estança es utilitzada com a magatzem.