País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


San Miguel d'Abetxuko
(Vitòria-Gasteiz)

 42º 52,781'N ; 2º 41,106'O    




El lloc d'Avoggoco apareix citat en la Reja de San Milán de la Cogolla, un document del 1025 on s'indica el tribut que pagava la població al cenobi. En aquest cas compartia els tributs amb els veïns nuclis d'Iurre i de Lopidana.  A meitats del segle XX, la construcció d'un polígon industrial a les afores de Vitòria-Gasteiz va comportar la vinguda de nombrosos treballadors que es van establir en aquesta vila, augmentant considerablement la seva població, fins al punt de quedar integrada en la pròpia Vitòria-Gasteiz.


El temple, malgrat les alteracions patides al llarg dels segles, manté l'estructura romànica amb una nau dividida en dos trams i capçalera plana. Tots dos espais estan coberts per una volta apuntada, una mica més baixa en l'absis. L'arc triomfal és doble i es recolza en dues columnes adossades, que en el segle XVII van ser mutilades per la part inferior. Els seus capitells estan decorats amb motius vegetals, amb fulles d'acant distribuïdes en dos nivells.

L'altre element interessant del temple és la seva porta d'accés, oberta  en el mur sud. Malauradament, en època posterior s'hi va afegir un arc carpanell, que en desvirtua l'estètica del conjunt, fet amb les dovelles de l'anterior arc de mig punt.


L'envolten tres arquivoltes, també de mig punt. La primera està decorada amb un bossell, mentre que la segona presenta motius vegetals i tiges entrellaçades. El tercer arc està decorat amb boles. Protegeix el conjunt un guardapols amb un nervi decorant la part central.


Els dos arcs interiors descansen en dues parelles de columnes, que tenen els seus capitells decorats amb motius vegetals. En el que trobem més a l'esquerra veiem tiges corbades i entrellaçades. Al seu costat hi ha un capitell amb fulles verticals i fruites en la part superior. El capitell interior de la part dreta és similar a aquest darrer, però sense fruits, però amb volutes. El darrer capitell presenta diverses fulles molt estilitzades i volutes. Per sobre dels capitells trobem una imposta amb fulles lanceolades i amb un nervi perlat.

Capitells de la portalada   Capitells de la portalada

Les bases de les columnes també presenten decoració. Una presenta una motllura arrodonida amb boles en les puntes. Les altres tres presenten un semicercle en la part inferior de cada cara i també boles en els angles.

Capitells de la portalada   Capitells de la portalada

En l'angle sud-oest de la sagristia trobem un capitell vegetal, com els de la portalada, que va ser localitzat en la restauració realitzada en 1966.


El mur est de la capçalera mostra clarament com va ser ampliat en època posterior a la seva construcció romànica.


La finestra original també va ser ampliada i a banda i banda s'hi va col·locar un fragment d'imposta amb fulles lanceolades.

Motllura de la finestra   Motllura de la finestra

En el mur oest trobem una altra finestra, ja gòtica i oberta amb posterioritat. Està formada per un arc apuntat que descansa en dues petites columnes. Protegeix l'arc un guardapols en forma de bossell.


Al seu damunt trobem l'antic campanar de cadireta, de dos ulls apuntats, que posteriorment va ser convertit en un campanar de torre.

Mur oest   Vista general

En ell trobem uns elements que clarament no formaven part d'aquest campanar. Es tracta d'unes mènsules, dues de les quals representen uns motius molt habituals en les esglésies alabeses, el cap d'un home i d'una dona nobles, probablement els promotors del temple.


Dins del temple, en una capella del costat nord, es venera un Crist Crucificat del segle XVI, molt estimat per la gent de la zona.