País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


San Pedro de Zuhatzu Kuartango
(Kuartango)

   42º 54,669'N ; 2º 53,311'O    




La vall de Kuartango va estar habitada des de l’antiguitat, tal i com ho demostren els diferents enterraments i dolmens que hi ha a la zona. En època romana sembla que va ser la base de la legió IV Macedònica, que posteriorment es va traslladar cap a Reinosa per a lluitar contra els càntabres.

No es fins l’any 1025 que trobem una referència escrita al lloc de Kuartango, quan apareix en la reja de San Millán, un document d’aquest cenobi on es recullen les contribucions que hi feien els diferents nuclis de població. Entre els segles XI i XIII la vall va tenir un augment de població força important, com es pot deduir per la important donació que van fer els pobles de la zona pel setge de Tarifa en 1292.

En 1257 trobem la primera referència al temple de Çuaçu, en la relació d’esglésies que va fer el bisbe de Calahorra Jerónimo Aznar.


El temple, aixecat en el segle XIII, conserva bona part de la seva fàbrica, tot i que amb modificacions realitzades al llarg dels segles. Presenta una nau rectangular acabada en una capçalera plana. Tots dos espais estan coberts amb una volta apuntada. L’arc triomfal també és apuntat i descansa en grans pilastres adossades.

En el mur est de l'absis s'obre una finestra sense decoració, formada per tres arcs de mig punt bisellats i envoltats per un guardapols llis.


Per sobre i per sota de la imposta on descansen els arcs, molt erosionada, veiem una petita bola esculpida.


El temple té una altra finestra en el mur de ponent, molt modificada al llarg dels segles. Està formada per tres arcs de mig punt.


L'arc interior està fet amb dos bossells decorats amb motius de corda. El segon presenta dos bossells llisos, mentre que el tercer presenta una decoració a base de fulles d'acant flanquejades per dos frisos fets amb cercles. Aquests arcs es recolzen en els àbacs dels capitells, decorats també amb cercles.


La meitat dels fusts de les columnes s'han perdut, els més interiors quan van engrandir l'obertura de la finestra. Els seus capitells estan esculpits de manera simètrica, és a dir veiem els mateixos motius en el costat dret que en l'esquerre. Els exteriors tenen unes amb boles, envoltades per un arc decorat amb motiu de corda, que arriba fins a la base del capitell. L'espai interior d'aquests arcs presenta unes incisions inclinades. Els capitells centrals tenen esculpit un cap masculí, flanquejat per dues boles i sobre un fons ratllat. Els interiors tenen una decoració similar, però el cap és d'una dona noble, amb toca i barballera. Novament, ens trobem amb la representació dels patrocinadors del temple.

Capitells de la finestra del mur de ponent  Capitells de la finestra del mur de ponent

S’accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud i protegida per un porxo de factura posterior. Està formada per quatre arcs apuntats en gradació i protegits per un guardapols llis. La primera arquivolta és de bossell, mentre que la segona té un doble bossell, flanquejat per dos frisos de dents de serra. El tercer arc també és de doble bossell, però sense els frisos que acompanyen als del segon arc. El més exterior és el més interessant, decorat amb fulles d'acant en la part bisellada i un fris d'arcs concèntrics en la part interior i en la frontal.


Els tres arcs exteriors estan recolzats en tres parelles de columnes. El capitell exterior del costat esquerre presenta una decoració en forma de cistell i en els angles superiors trobem unes espirals.  El capitell central té boles en els angles, envoltades per un motiu de corda que recorre tot el capitell, com els que hem vist en la part exterior de la finestra occidental. El més interior presenta una decoració a base de motius en ziga-zaga i boles en els angles. Malauradament, l'accés al porxo està tancat amb un candau i els capitells no són visibles des de l'exterior.


El capitell interior del costat dret ens mostra el cap d'un home, amb el cabell curt i amb serrell. La resta del capitell està decorat amb unes ziga-zagues i boles en els angles. El capitell central té el cap d'una dama amb barballera. La resta del capitell presenta la mateixa decoració que el del home. Malauradament els dos rostres estan força erosionats. El capitell exterior és com el del costat esquerre, per tant presenta decoració en forma de cistell i espirals en els angles superiors.


Entre les columnes i en l'arc interior es van simular columnes, esculpint directament en els brancals, com és habitual en molts temple alabesos.

En l'interior del temple es conserva un Crist Crucificat d'època gòtica, de finals del segle XIV o principis del XV. La talla va ser localitzada l'any 1991 enterrada sota l'escala del cor.

També es conserva una pila baptismal del segle XIII. La copa està decorada amb dues franges amb motius de cistell i dues amb elements triangulars. La pila té un peu format per tres quatre columnes.

Com molts temples de la zona, el campanar de cadireta es troba separat del temple. Té dos ulls apuntats i s'hauria construït entre finals del segle XV i principis del XVII.


Malauradament, en la nostra visita no vam saber trobar la informació o les complicitats per poder accedir a l'interior del temple. Esperem trobar-les en futures visites a la zona.