País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


San Quirico i Santa Julita de Uribarri Kuartango
(Kuartango)

   42º 52,286'N ; 2º 54,962'O    




Com molts pobles de la zona, Uliuarri apareix per primera vegada en un document que va escriure el bisbe de Calahorra, Jerónimo Aznar, on es recullen les aportacions que cada nucli de població feia a la seu del bisbat. Aquest document data del 1257.


El temple actual, de finals del segle XII o principis del XIII,  s'aixeca en el lloc on va haver un edifici preromànic, a jutjar per les restes que es van localitzar en una campanya d'excavacions arqueològiques feta en 1995. En aquesta campanya només es va localitzar un fragment dels fonaments del sector nord-oest. La presència de carreus fets amb pedra tova en els angles, quan la majoria són de pedra calcària, algunes mènsules que semblen no correspondre a l'obra romànica i la presència de dos sepulcres, aprofitats en la base de l'absis, són clares mostres d'elements aprofitats d'una construcció anterior, de la que no coneixem res més. 


L'església té una sola nau rectangular, coberta amb una volta apuntada i una capçalera recta, també coberta amb una volta apuntada. Els dos espais s'uneixen en un arc triomfal doble, que descansa en pilars on hi ha tres mitges columnes adossades. Els capitells són de temàtica vegetal, tallats de manera molt arcaica. Semblen no correspondre's amb la resta de l'arc. Es creu que van ser també aprofitats del temple anterior.


En el mur est de l'absis s'obre una finestra de mig punt, decorada amb dos arcs de mig punt, decorats amb un bossell en l'aresta i protegits per un guardapols escacat.


Els dos arcs descansen en dues parelles de columnes, amb capitells vegetals, a base de fulles d'acant. Entre les fulles veiem uns petits caps humans.

Capitells de la finestra   Capitells de la finestra

Per la part interior també està formada per dues arquivoltes, que tenen l'aresta decorada amb un bossell. Els brancals es van refer durant una restauració realitzada a meitats del segle XX.

Al nord del presbiteri trobem la capella dels Olarte, feta en el segle XVI i coberta amb una volta estrellada. En el seu interior, a banda dels sepulcres de la família, hi trobem una interessant pica baptismal del segle XIII. Està formada per una copa totalment decorada amb motius geomètrics, disposats en franges. La línea superior té esculpits uns rombes, que en el seu interior tenen altres rombes de diferents mides. El segon nivell també té uns rombes, però en aquest cas les incisions de diferents dimensions es troben en els espais que es creen entre aquests rombes. La tercera filera té esculpits cercles concèntrics. La darrera presenta la mateixa decoració que la segona franja.

La base de la pica baptismal és de planta rectangular, on hi ha dos semicercles en cada cara. Dins de cada semicercle hi ha un motiu esculpit, com quadrúpedes alats, flors de sis pètals, una àguila i dos animals més.

Malauradament, en la nostra visita a la zona no vam trobar les complicitats ni la informació que ens permetés accedir a l'interior del temple i per tant no us podem oferir imatges d'aquesta pica baptismal.   

En el mur sud i protegida per un porxo de factura posterior trobem la porta d'accés. Està formada per quatre arquivoltes apuntades.


Tres d'elles estan decorades amb un bossell, però la tercera presenta un escacat, com el guardapols.


Els tres arcs exteriors descansen en tres parells de columnes, que tenen els capitells esculpits. El capitell més exterior del costat esquerre presenta una decoració a base d'una reixa i uns motius geomètrics puntejats. Malauradament hem perdut una part del capitell. El del mig està decorat amb dues bèsties alades que flanquegen a un rostre humà, de la boca del qual surten dues serps i en té dues més entre el cabell. És una representació que hem vist en altres temples de la vall de Kuartango i que no hem sabut desxifrar. El capitell interior té esculpides fulles d'acant, disposades en dues fileres. En la part superior de la cara interna veiem un petit cap humà.

Capitell de la portalada   Capitell de la portalada

Capitell de la portalada


Els capitells dels extrems del costat dret són similars als que hem vist a l'esquerra de la porta. El capitell interior també presenta fulles d'acant i en aquest cas una cara humana en cada costat. En el central veiem a un personatge que porta un escut i s'enfronta a un felí. El darrer capitell presenta una decoració geomètrica amb franges puntejades.

Capitell de la portalada   Capitell de la portalada

Capitell de la portalada


En els murs nord i sud de la nau es conserven mènsules sota l'antiga cornisa del temple. Els del costat nord són tots llisos, malgrat presentar formes diferents. En el mur sud, en canvi trobem una mènsula amb una cara esculpida, molt erosionada. També trobem dues cares humanes en les mènsules que hi ha en el mur sud del presbiteri.

Vista general  Mènsules llises

Mènsula esculpida   Mènsula esculpida   Mènsula esculpida


Com és habitual en aquesta vall, el campanar és de cadireta de dos ulls i es troba separat del temple.


En el Museo Diocesano de Arte Sacro d'Àlaba es conserven dues talles del segle XIV procedents d'aquest temple. En una es representen als patrons del temple sant Quirze i santa Julita i en l'altra es representa a la Mare de Déu amb el Nen a la falda (Andra Mari). Incomprensiblement, en aquest museu no es permeten les fotografies, per tant us hem d'oferir les imatges que podem trobar en el seu catàleg digital, d'una qualitat bastant mediocre.

Sant Quirze i Santa Julita   Andra Mari