País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


Santiago d’Aprikano
(Kuartango)

  51,122'N ; 2º 53,715'O    




El lloc d’Apricano, de clar origen romà, apareix documentat per primera vegada en la carta que va escriure en 1257 el bisbe de Calahorra, Jerónimo Aznar, a les poblacions on tenia influència. 


Ens trobem amb un temple de reduïdes dimensions, que ha patit nombrosos afegits al llarg dels segles. Està format per una sola nau, de planta rectangular i dividida en tres trams coberts amb voltes de llunetes, capçada a l’est per una capçalera plana, coberta amb una volta apuntada.


La nau i l’absis s’uneixen en un arc triomfal apuntat, que descansa en dues semicolumnes adossades a pilars. Els capitells estan decorats amb motius vegetals. Las bases presenten decoració a base de semicercles i alguns caps humans, molt erosionats.

En la part central de l’absis s’obre una finestra de mig punt i decorada amb dos arquivoltes amb un bossell en l’aresta, protegides per un guardapols llis.


Els dos arcs descansen en dues columnes amb capitells esculpits. Els dos capitells exteriors presenten cares humanes en el vèrtex i unes tiges que s’enrotllen en els angles, totes elles molt erosionades. Els capitells interiors presenten boles i elements vegetals. Per la part interior presenta una estructura similar, amb dues arquivoltes de mig punt, que descansen en dues parelles de columnes. Els seus capitells, com a l’exterior, estan decorats amb motius vegetals i alguns caps força erosionats.

Capitells de la finestra   Capitells de la finestra

La porta d’accés la trobem en el mur sud, sota un porxo creat en la casa parroquial. És de molt senzilla factura, feta amb dos arcs apuntats, l’exterior decorat amb un bossell en l’aresta.


Entre 1968 i 1969 es va restaurar el temple, reparant les cobertes i eliminant les capes de pintura dels murs i es van retirar els retaules. També es van incorporar alguns elements procedents de diferents temples de la zona. Podem veure una mènsula en l’interior del presbiteri, que serveix de suport a la Verge del Roser. També podem veure quatre columnes, amb els seus capitells decorats amb boles i volutes molt simples i que serveixen de base a l’altar. Procedeixen de l’església de Sendadiano.