En l'any 1060, el rei Ferran I va conquerir la vila de Berlanga. Des d'allí va iniciar diverses campanyes per la vall del riu Bordecorex, on va arrasar diverses fortaleses islàmiques. Malgrat això, encara es conserven dues talaies musulmanes d'aquesta època a la vall.

El temple va ser construït en dos moments diferents, malgrat que no massa llunyans en el temps. Com és habitual el temple es va començar a aixecar per la capçalera a finals del segle XII o principis del XIII. És la part més interessant del temple, si més no externament, doncs la part interior està tapada per un retaule barroc.

La capçalera està formada per un absis semicircular. Sota la teulada tenim una cornisa, que es recolza en mènsules molt simples. La majoria són llises. Trobem un parell decorades amb fulles trilobulades, una altra té una mitja lluna esculpida i una altra una cara humana. Per sota un fris d'arcs cecs, que descansen en unes mènsules fetes amb tres rotlles. Ens recorda, tot i que amb una factura més tosca, a l'absis de la veïna església de San Miguel Arcángel de Caltojar.  

El tambor absidal està dividit en tres espais gràcies a dues columnes adossades, que acaben en capitells decorats amb boles sota la teulada.

En cadascun d'aquests espais s'obria una finestra d'una sola esqueixada, actualment cegades.

El presbiteri està cobert amb una volta apuntada, que arrenca de dues impostes. També la coberta de l'absis té perfil apuntat. La comunicació entre els dos espais es fa mitjançant un arc que es recolza en dues columnes adossades, amb els capitells de tipus vegetal. L'arc triomfal és doble i també es recolza en dues columnes adossades. Els seus capitells són similars als de l'exterior de l'absis, decorats amb boles.

La nau va ser aixecada anys més tard, a mitjans del segle XIII o ja principis del XIV en estil gòtic. La porta s'obre en el mur sud, protegida per un porxo renaixentista. Malauradament no us podem oferir imatges ni d'aquesta porta ni de l'interior, per que el capellà del poble no deixa accedir-hi als visitants.

L'any 2018 es va ensorrar parcialment la torre campanar que hi ha als peus de la nau. Per sort, ràpidament es va reconstruir i actualment ofereix aquest aspecte.

En ensorrar-se la torre, aquesta va caure majoritàriament sobre l'edifici de la rectoria, que estava adossat al nord del temple i que ja estava en runes. Per aquest motiu es va decidir eliminar-lo completament. Queda com a testimoni la porta que comunicava l'església amb la rectoria.