Província de Lleida


Sant Climent de Fórnols
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)

  42º 15,167'N ; 1º 30,937'E    




El lloc de Fórnols apareix citat per primera vegada en el testament de Galceran III de Pinós, de l'any 1277, on deixa al seu fill Galceran la vall de la Vansa i el castell de Fórnols. L'església, en canvi, no apareix citada fins fins l'any 1279.


L'edifici actual respon a les reformes que es van fer en 1792, quan es va modificar considerablement el temple aixecat en el segle XIII. Posteriorment, en 1835 i durant la primera guerra carlina, va ser incendiada pels carlins, per que s'hi havien refugiat uns soldats liberals en el seu interior.


El temple romànic estava format per una sola nau, capçada a l'est per un absis quadrat. La nau estava coberta amb una volta de canó, de la que es conserva un dels arcs torals amb que estava reforçada.


En el segle XVIII s'hi afegeixen dues capelles laterals, es reforma l'interior del temple i es construeix la torre campanar.

S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur de ponent. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació, l'exterior resseguit per un senzill guardapols.


En l'interior del temple es conserva un petit fragment del retaule que presidia aquest temple. Sorprèn que hagi arribat fins als nostres dies tenint en compte les visicituts per les que ha passat al llarg dels segles. Quan es va transformar el temple en el segle XVIII, la taula central del retaule va ser utilitzada com a porta per a la sagristia. Això va permetre que es conservés i que en 1952 es recuperés com a element litúrgic.


La taula conservada ens mostra al titular del temple, sant Climent vestit com a papa, assegut en un tron i beneint-nos amb la mà dreta. Amb la mà esquerra sosté un llibre tancat, que recolza en el seu genoll.


Al seu damunt veiem el Calvari. Crist Crucificat centra l'escena, flanquejat per les imatges de la Verge Maria i de sant Joan. En els extrems de l'escena veiem a dues parelles de soldats.


En l'interior del temple es conserva una talla de la Mare de Déu moderna, que imita a les imatges romàniques. Els veïns més grans del poble diuen que es van emportar la talla romànica original per restaurar i va tornar aquesta, que evidentment no era la mateixa.